Comerç Turisme i Consum

Dels privilegis de la banca al #noupaís

Des que el tercer trimestre de l’any 2008 el PIB de l’Estat espanyol va entrar en números vermells, les classes populars no han fet més que empobrir-se. Hem vist una continuada pèrdua de drets laborals i una forta retallada de l’estat del benestar que ha arribat a nivells impensables cinc anys enrere.

Però la crisi no afecta tots els sectors per igual. El sector de la banca continua gaudint d’una situació de privilegi. Hem pogut observar com els seus directius perceben sous astronòmics. Un informe de l’Autoritat Bancària Europea situava l’any 2011 l’Estat espanyol en la quarta posició europea en nombre de directius milionaris. A més, no podem oblidar que el Reial decret llei 2/2012, de 3 de febrer, de sanejament del sistema financer fixa unes limitacions de sous dels alts directius entre 300.00 i 500.000 € en funció del paper que juga el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB); i encara més escandalosos han estat els episodis de jubilacions daurades de les quals han gaudit molts directius.

Tot i aquesta situació, el sector bancari ha obtingut grans aportacions de fons públics assegurant la pervivència del negoci. En aquest sentit, podem recordar la sol·licitud que va fer el passat 25 de juny del 2012 el govern espanyol a l’Eurogrup. Una ajuda financera per a la recapitalització de les entitats financeres espanyoles de fins 100.000.000.000 €. D’altra banda, hem vist com la majoria de sectors econòmics han estat oblidats i moltes empreses de l’economia productiva en el nostre país han hagut de tancar per manca de tenir accés al crèdit.

Els directius del sistema bancari, duts per l’avarícia desmesurada i/o incompetència, han portat al col·lapse del sistema financer espanyol un sector que ha actuat manifestament contrari a l’interès públic; en podem citar 3 exemples :

El cas de les participacions preferents i deute subordinat ha provocat la pèrdua dels estalvis de moltes famílies. Mitjançant la Resolució del passat 7 de juny el Govern de l’Estat espanyol, a través del FROB, va aprovar la pèrdua de molts diners de petits inversos i estalviadors de l’antiga Caixa de Catalunya. Els que han estat més perjudicats han estat els propietaris de participacions preferents tipus Classe A, els quals han patit una quitança del 61,38% del valor nominal. Només aquesta entitat ha generat més de 40.000 afectats. Per cert, cal recordar que el FROB és copropietari de l’organisme SAREB (el banc dolent) on l’ex-franquista Rodolfo Martín Villa és membre del Consell d’Administració.

Un altre exemple de les males pràctiques bancàries el podem veure a partir de l’ús fraudulent de les clàusules sòl. La sentència núm. 241/2013 del Tribunal Suprem espanyol del passat 9 de maig va posar de manifest com el BBVA, Cajamar i la Caixa de Galícia han utilitzant aquest tipus de condicions contractuals de manera abusiva en milers de contractes, de manera que els usuaris han pagat quantitats per sobre de les necessàries per pagar llur hipoteca. La Sentència, a més, no preveu la retroactivitat de manera que les entitats bancàries esmentades que s’han apropiat diners que no els pertocaven no els retornaran.


Finalment, podem citar l’ús dels tipus d’interès de demora absolutament desmesurats que, en part, han arruïnat moltes famílies i han provocat molts desnonaments. Només a Catalunya, a l’any 2012, van haver-hi 25.000 desnonaments. Aquest punt, recentment s’ha regulat per mitjà de la Llei estatal 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració del deute i lloguer social que imposa un topall en tres vegades el tipus d’interès legal, de manera que durant el 2013 el límit és d’un 12%. Fins ara, molts bancs han utilitzat tipus superiors al 20% . Pel que fa a Catalunya actualment està en tràmit parlamentari la reforma de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya. El Projecte de llei aprovat pel govern situa el topall del tipus d’interès de demora en 2,5 vegades el tipus d’interès legal.

Com a conclusió, el nou país no el podem bastir des del liberalisme, actualment predominant, sinó tot el contrari, cal una intervenció i una vigilància de l’Estat català sobre el sistema financer.

En aquest sentit, caldrà crear instruments públics que assegurin la protecció del petit inversionista per evitar casos com els de les preferents. També caldrà ampliar la regulació que protegeixi els consumidors, així com crear el futur Banc de Catalunya que haurà de vigilar la solvència del sistema financer i, finalment, des de la perspectiva de la competència caldrà actuar per evitar la configuració d’entitats amb un pes excessiu al mercat. En definitiva, bastir un model modern, eficaç i que garanteixi l’interès públic.


Carles Soriano i Badell
Vocal CS Comerç, Turisme i Consum