Universitats i Recerca

Sobre la futura llei de la Ciència

A Catalunya tenim una assignatura pendent des del 2003: l'aprovació de la llei catalana de la Ciència que ha anat quedant interrompuda per les múltiples convocatòries electorals. Ara que es busquen maneres de reactivar l'economia és un bon moment per donar una empenta final a aquesta llei, tot reconeixent que la recerca ha de ser un dels puntals per la recuperació econòmica del país. És important que a través d'aquesta llei s'identifiqui i impulsi l'activitat d'un nucli de centres de recerca especialitzats (com poden ser els actuals centres CERCA). I és igual d'important que s'inclogui tot el potencial de recerca que tenen les nostres universitats. El país necessita que es fomenti, doncs, la recerca -i la posterior transferència de coneixement- que es desenvolupa tant en centres d'excel·lència (centres CERCA) i en les universitats: ambdues són necessàries i, en certa manera, es realimenten.

Quina és la raó de ser de la universitat? Per mi és clara: generar i transferir coneixement. Segurament la forma més coneguda popularment de transferència de coneixement que fa la universitat és la docència (graus, postgraus i formació continuada), tot i que hi ha múltiples vies per transferir coneixement: projectes i col·laboracions amb empreses, participació en seminaris, jornades i congressos de tota mena, edició de material docent i de divulgació (llibres, multimèdia, ...) etc.

Però compte: la docència de graus i postgraus no es pot basar només en la transmissió d'un coneixement adquirit. S'ha de basar també en coneixement generat a partir de la recerca. En una universitat moderna és imprescindible que hi convisquin la docència i la recerca. No té sentit plantejar-se universitats de “només docència”... igual que no tampoc tindria sentit plantejar-se que la recerca només es pugui fer a les universitats.

És imprescindible, doncs, que la futura llei de la ciència busqui un equilibri entre l'impuls als centres d'investigació d'excel·lència, l'activitat de recerca de les universitats i la col·laboració de tots aquests amb el sector privat desenvolupant projectes conjunts (sense oblidar que caldria posar el fil a l'agulla per una llei de mecenatge). Si ho aconseguim, segur que haurem fet un pas important per anar sortint d'aquesta terrible crisi que estem vivint.


Jordi Regincós Isern
Secretari de la Sectorial Universitats, Recerca i Innovació