Política Econòmica

El cost d’un estat corrupte

La setmana passada es varen publicar els indicadors de percepció de corrupció a les Administracions Públiques que cada any publica l’organització ‘Transparency International’. A l’Estat Espanyol és on aquest 2013 ha augmentat la percepció de corrupció, només superat per Síria. Aquest deteriorament de la confiança no fa més que objectivar la sensació que hem tingut els últims mesos, durant els quals hi ha hagut una ràpida degradació de la confiança ciutadana en el rol de l’estat. Un motiu de seriosa reflexió per a qualsevol demòcrata, independentista o no indepdentista, també des d’una perspectiva econòmica.

Quins efectes econòmics comporta conviure amb un estat corrupte? Doncs no massa positius. Aquest diagnòstic és àmpliament compartit: el primer dels dotze pilars de la competitivitat dels països que considera el World Economic Forum en el seu últim Global Competitiveness Report 2012/2013 (http://www3.weforum.org/docs/WEF_GlobalCompetitivenessReport_2012-13.pdf) és precisament la qualitat de les seves institucions en el seu sentit més ampli. Però més enllà de la teoria, la corrupció té algun perjudici real? De la moltíssima evidència empírica podríem destacar-ne les dues següents que ens poden cridar més l’atenció:

I) Inversió exterior. L’article d'Alvaro Cuervo-Carruza 'Who cares about corruption?' (http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1060221) no només demostra que la corrupció desincentiva la inversió exterior sinó que genera un efecte macthing: els inversors de països corruptes es veuen més en cor d'invertir en altres països corruptes perquè ja en coneixen les dinàmiques. Ens hauria de fer pensar, doncs, a l'hora de plantejar-nos quin tipus d'inversions volem i podem atraure...

II) Desenvolupament econòmic. En un document del World Bank titulat 'Growth without Governance' (http://siteresources.worldbank.org/INTWBIGOVANTCOR/Resources/growthgov.pdf) es qüestiona la relació entre creixement econòmic i millora de la qualitat institucional a través de l'anàlisi de les dades de 175 països. Les conclusions són prou interessants pel cas que ens ocupa: la millor de la qualitat institucional té un efecte positiu sobre el creixement però no sembla que existeixi un 'cercle virtuós'. És a dir, el desenvolupament no deriva necessàriament en una millora de la qualitat institucional.

Evidències que ens demostren que la millora de la nostra qualitat insittucional no només té un efecte sobre el nostre nivell de renda futura sinó sobre el model de desenvolupament que volem. En això, també volem decidir!


Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball