Universitats i Recerca

L'impacte de la formació en l'ocupació (dades EPA)

El 23 de gener passat l'INE va publicar les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre del 2013. Les dades per Catalunya indiquen una certa millora en l'ocupació en relació al 2012, amb 64.800 persones menys a l'atur i 53.600 persones ocupades més. En l'àmbit dels Països Catalans (dins l'estat espanyol) hi trobem 63.600 persones ocupades més i 78.400 menys a l'atur [1].

Aprofitant que un dels paràmetres que té en compte l'EPA és el nivell de formació dels ciutadans des d'aquesta sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació hem volgut mirar quin relació hi havia entre formació i taxa d'ocupació [2].

Mirant les dades de Catalunya al desembre del 2013 veiem que estan treballant un 94% dels doctors, un 87% de les persones amb estudis superiors (universitat i CFGS bàsicament), un 77% de les persones amb estudis de segona etapa de secundària (Batxillerat i CFGM bàsicament), un 72% de les persones amb estudis de primera etapa de secundària (ESO), un 65% de les persones amb estudis de primària i un 50% dels analfabets (sí; segon l'EPA hi ha 1.4% dels catalans amb 16 anys o més analfabets). Si mirem les dades en la resta dels Països Catalans aquests sis percentatges serien 97% (doctors), 85% (estudis superiors), 75% (2ona etapa secundària), 70% (1a etapa secundària) 62% (primària) i 52% (analfabets). I si ho mirem per gènere la diferència més gran la trobem en el col·lectiu de persones amb estudis de la segona etapa de secundària (amb 5 punts més d'homes que de dones ocupats).

En els extrems de nivell de formació l'EPA identifica que un 1.6% de la població analfabeta i un 0.4% doctors [3]. Els altres 4 nivells d'estudis estan molt igualats: un 26% té educació primària, un 26% ha cobert la primera etapa de secundària, un 21% la segona etapa de secundària i un 25% tenen educació superior.

Així doncs, tres quartes parts dels ciutadans amb batxillerat o cicles formatius de grau superior i quasi un 90% dels graduats universitaris estan ocupats. Òbviament no podem construir un país on tots els llocs de treball siguin coberts per universitaris, però si volem un país de primera línia necessitem desplaçar amunt els nivells de formació dels nostres ciutadans. Necessitem construir un sistema d'educació postobligatòria (batxillerat, CFGS, graus, màsters i doctorats) equitatiu, que no deixi a fora per motius econòmics a ningú amb capacitats i ganes d'estudiar. L'ascensor social no es pot limitar a la part obligatòria de l'educació. Les dades així ho demostren.


Jordi Regincós
Secretari de la comissió sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació


[1] La diferència entre disminució atur i creació llocs de treball s'explica per la variació en la població major de 16 anys. A Catalunya aquesta franja de població va disminuir durant el 2013 en 15.300 persones: 11.000 de població activa (ocupats més aturats) i 4.300 la no activa (estudiants, feines de la llar, jubilats, incapacitats permanent...). Als Països Catalans la reducció en aquesta franja és de 16.500: 14.700 de població activa i 1.900 d'inactiva.

[2] Les dades s'han extret des d'aquesta web de l'INE i per una explicació de cada dada podeu consultar aquest PDF. Les dades més desagregades per tipus de formació només es donen per tot l'estat. Per cada autonomia s'agrupen en 6 nivells que, a grosso modo, són: analfabets, primària, primera etapa de secundària (ESO), segona etapa de secundària (Batxillerat o CFGM), estudis superiors excepte doctorat (graus universitaris, CFGS) i doctorat)

[3] Per la metodologia usada hi poden haver errors importants per col·lectius petits.