Els dies 26 i 27 de febrer es van organitzar a Palma unes jornades sobre la situació de les persones majors de 45 anys en atur, amb el lema ‘no som invisibles’. En aquestes jornades es va debatre sobre les conseqüències de l’atur de llarga durada en la salut de les persones i la situació social que es pateix en aquestes circumstàncies.

Estar aturat sabent que les probabilitats de tornar a treballar son mínimes és una de les pitjors situacions en que es pot trobar una persona. El lema ‘no som invisibles’ és molt eloqüent: les persones que perden la pomada del mercat laboral semblen convertir-se en invisibles i fàcilment les institucions s’obliden d’elles. Es tracta de la conseqüència més greu i dolorosa de la nefasta (o nul·la) planificació a mig i llarg termini de la política de creixement econòmic que mai no s’ha desenvolupat a les nostres illes: pensar que entre el turisme i la construcció teníem el cel econòmic guanyat. Podríem parlar, en aquest context, d’una no-planificació d’una no-política de no-creixement.

Mentrestant, per les illes, com gairebé per la majoria de territoris d’això que conforma l’estat espanyol, han circulat milions i milions d’euros provinents de fons europeus destinats a la formació professional. Recursos que si s’haguessin gestionat amb eficàcia potser haurien estat un remei a la situació d’aquestes persones. Però no: Patronals, sindicats, col·legis professionals, Administració i empreses se’n han aprofitat tot el que han pogut i una mica més d’aquest riu de diners sense gaire controls. A Andalussía i a Madrid, es comencen a destapar casos de presumptes malversacions de fons destinats a la formació dels treballadors. Veurem quan temps trigarà la fiscalia anticorrupció a posar en negre sobre el blanc dels nostres medis locals situacions similars.


Lluís Segura
Secretari de Política Econòmica
Esquerra Republicana - Mallorca