Universitats i Recerca

Anotacions d'una conversa sobre coneixement i recerca

Parlem de l’Ecologia del Foc i de Països Catalans. De medi ambient. De Barcelona. De la dona. De l’home. De que qualsevol ganes de coneixement porta/comporta recerca.

La Teresa Franquesa, doctora en Ciències Biològiques, en parla amb dolcesa i a la vegada aplom, capbussant-s’hi a fons perquè tot plegat és la seva vida i la coneix i segueix buscant per trobar i establir respostes. Sense perdre la serenitat de qui sap que les coses no s’aconsegueixen precipitadament i que són necessàries bones explicacions per a fer-se entendre. S’estima més observar i actuar positivament sobre el medi ambient, que no pas el món de la docència universitària, que veu necessitat d'una reforma global i una entrada d’aire fresc.

És directora de gestió del coneixement en l’àrea d’Habitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona. Està immersa en tasques com, preveure el que pot passar en termes de canvi climàtic, en pensar les actuacions a dur a terme per a que tinguin la menor repercussió negativa possible per a la població. Per exemple com està el sistema de clavegueram i com hauria d’estar en cas d’inundacions, o bé quin tipus de vegetació és necessària a la ciutat per mitigar pics de calor. Ella i el seu equip estan en estret i permanent contacte amb l’àrea que impulsa Barcelona com a ciutat intel·ligent: una ciutat no és intel·ligent si no és sostenible. També desenvolupen sistemes d’informació de cara a la població.

Creu que, malgrat que cada vegada les dones estem més formades, segueix existint el sostre de vidre i és dificilíssim trobar dones en alts càrrecs i posicions de poder.
Parlem de que si volem substituir les centrals nuclears hem d’afavorir les energies renovables, com són l’eòlica i la solar. En el cas de l’eòlica s’ha de trobar l’equilibri entre el benefici ecològic i la cultura territorial i preservació del paisatge. De totes maneres no és l’energia renovable que tenim en gran mesura. L’energia renovable que sí tenim en gran mesura és la solar, per aplicar-la correctament s’ha de fer una planificació en el temps i una inversió de grans dimensions. Abans però ens cal reduir consums i millorar l’eficiència energètica. Parlant d’energia al nostre país, una lectura que ens recomana, és el treball realitzat per Ramon Folch, Salvador Cardús i Sergi Rovira “Estatuir Catalunya”, de l’any 2012, que va ser anunciat amb el títol: Què hem de fer perquè el dia de la independència no ho haguem de celebrar amb espelmes?

La Teresa té publicades diverses obres de caire científic, sobre la vegetació i l’ecologia del foc. En la seva tesi va treure conclusions sobre el comportament de la vegetació després del foc, que posaven en qüestió algunes idees molt esteses. Per exemple, que després d’un incendi no es parteix de zero ni de manera idèntica a tot arreu, sinó que en cada lloc ja s’hi troba la potencialitat (més o menys gran) de refer-se. La capacitat de recuperació la donen les soques, capaces de rebrotar, els bulbs i altres òrgans de resistència, i les llavors presents al sòl de l’indret cremat. Així mateix, cal comptar amb les diàspores mòbils que poden arribar a l’indret el nombre i la naturalesa de les quals són condicionats per la localització de l’indret i el seu grau d’accessibilitat. Tot això vol dir que no pot esperar-se que diversos llocs cremats al mateix temps siguin colonitzats de manera idèntica ni que superin les mateixes fases de regeneració i arribin a assolir estadis finals semblats (si més no a curt i mitjà termini). També és autora del llibre de narrativa, autobiogràfic, “Matèria Viva”, amb el qual guanyà el premi Ruyra (Recull) l’any 2008. Acabo aquestes línies com acaba ella aquest llibre: “Per conjurar l’heroïna autosuficient. Per esperonar la dona que cau i s’aixeca, que s’equivoca i reemprèn el camí, pas a pas, mirant atentament, per no perdre’s res, per no perdre ningú.”

Aquest és el retrat d'una persona del món científic del nostre país. Una persona que ha viscut la ciència des de diferents perspectives extraient-ne una visió pròpia, i que encomana en la seva conversa la il·lusió pel coneixement.


Mercè Rigual i Graupera
Vocalia de la Dona de la Comissió Sectorial d’Universitat, Recerca i Innovació