La majoria de les explotacions agràries dels Països Catalans són allò que ara s’anomena microempreses i/o petites i mitjanes empreses, però el seu nivell d’iniciativa i emprenedoria és alt i sorgeixen contínuament iniciatives per fer activitats ja siguin pròpiament agràries com complementàries de turisme, artesania, alimentària, etc.

Aquestes iniciatives van sovint lligades a l'existència en l’explotació de persones joves i dones que imaginen activitats compatibles amb les ja existents i que es poden portar a terme amb un nivell baix d’inversió.

D’altra banda, les nostres petites i mitjanes empreses agràries, com les de qualsevol altre sector, han d’invertir contínuament en innovació, mecanització i assegurament de les produccions. En són un bon exemple la necessitat cada cop més evident de les xarxes antipedregades, que tot i haver demostrat la seva eficiència són encara massa cares per cobrir la majoria de les produccions fruiteres dels país.

Desde les administracions d’Agricultura surten iniciatives per afavorir el finançament d’aquestes empreses i activitats però sovint són massa burocràtiques o el balanç de cost–benefici és excessiu en relació a l’activitat que es vol afavorir. Els incentius que l’administració ofereix són insuficients, estan mal explicats o sovint els empleats dels bancs que han de rebre i valorar les peticions dels interessats estan o mal informats o desinteressats ens promocionar els producte de finançament pactat amb l’administració. I és una autèntica llàstima, perquè es perden iniciatives interessants.


Montserrat Colàs
Comissió sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca