Barcelona oberta al mon des de la Exposició universal de 1888, la qual va rebre 400.000 visitants quan la ciutat hi comptava amb 530.000 habitants, no ha deixat de rebre turistes i donar a conèixer al mon els Països Catalans, esdevenint com a referent turístic més enllà dels difícils moments polítics que es van viure, actualment s’enfronta a la mala premsa d’una minoria de turistes d’un model cada vegada més minoritari i a la creixent insatisfacció dels veïns d’alguns dels barris.

El turisme és intrínsec a la nostra economia i cal aplicar polítiques coherents, per a que aquesta oportunitat i avantatge no esdevingui una amenaça o una feblesa, per aquest motiu és necessari seguir regulant aquesta activitat, per evitar la saturació a determinats barris i permetre adoptar un model, més sostenible i rendible, respectuós amb els ciutadans, que es centri en la tipologia de turisme que més ens convingui adreçant-lo cap a la cultura, els congressos, les compres, la natura...

Es fa necessari observar el territori i estudiar els barris que ja estan al límit de la seva capacitat de càrrega turística i promocionar d’altres que, tot i estar ben comunicats, no gaudeixen encara del seu efecte multiplicador.

Així mateix, per seguir anant en la direcció adequada s’ha de passar per la millora de la qualitat al servei, com a bandera i aposta al model que ens interessa, sent d’essencial importància la millor formació de les persones que es dediquen al sector, com a pal·liatiu tant a la rotació com la precarietat laboral que certs col·lectius pateixen.

El turisme va esdevenir i als nostres dies ho és. el nostre passaport per ser coneguts i escoltats arreu del mon, per projectar la nostra identitat, per aconseguir assolir el nostre futur com a país, hem de seguir evolucionant i no permetre que esdevingui un problema.


Esther Querol Castillo
Comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum