País Valencià, deixar de pagar i callar
Debat de política general: el President Alberto Fabra promet una rebaixa en el IRPF i 200.000 llocs de treball i ni tan sols els diputats del PP se’l creuen i l’aplaudeixen per compromís i sense ganes. A ningú se li escapa que són promeses buides, perquè la Generalitat Valenciana no té diners per a pagar les promeses electoralistes de Fabra, com tampoc hi ha per a pagar als funcionaris, als proveïdors i mantindre l’estructura de la minsa quota d’autogovern del País Valencià. A hores d’ara, la Generalitat Valenciana està intervinguda de facto, l’única via per la qual pot anar cobrint les despeses és mitjançant bestretes i préstecs del Ministerio de Hacienda.
I malgrat aquesta crítica situació, continuem ofrenant glòries a Espanya, en forma d'impostos generats al País Valencià que recapta el govern central per dedicar-los a pagar la festa de l’España SA, les empreses que viuen de la concessió d’obra pública d’AVEs sense passatgers, i de la burocràcia administrativa estatal de ministeris sense competències, com el d’Educació.
I és que ni tan sols unes balances fiscals tan esbiaixades i tendencioses com les elaborades per encàrrec de Montoro neguen un fet: el País Valencià és l’únic territori que tenint una renda per habitant inferior aporta a l’Estat més recursos dels que rep en transferències, despesa en organismes estatals situats al País Valencià i inversions.
Aquesta extracció de recursos de l’economia valenciana per part de l’Estat espanyol, que es repeteix en el temps des de fa anys, ha produït un empobriment del País Valencià, que no ha pogut disposar dels recursos que necessita per afrontar els reptes socials i econòmics que se li han plantejat i que han provocat una pèrdua en la qualitat de vida dels valencians i valencianes i provoquen l’exili econòmic de milers de joves.
La societat valenciana té molt clar que cal fer fora el PP de la Generalitat Valenciana, però no podem ignorar que, governe qui governe, som hostatges econòmics de l’Estat espanyol. Si volem fer un autèntic canvi social i polític al País Valencià, la via és trencar aquesta dependència i prendre el control dels recursos que generem amb els nostres impostos.
I això vol dir deixar de pagar i callar.
Joan Vea
Secretari de Política Econòmica
Esquerra Republicana – País Valencià
I malgrat aquesta crítica situació, continuem ofrenant glòries a Espanya, en forma d'impostos generats al País Valencià que recapta el govern central per dedicar-los a pagar la festa de l’España SA, les empreses que viuen de la concessió d’obra pública d’AVEs sense passatgers, i de la burocràcia administrativa estatal de ministeris sense competències, com el d’Educació.
I és que ni tan sols unes balances fiscals tan esbiaixades i tendencioses com les elaborades per encàrrec de Montoro neguen un fet: el País Valencià és l’únic territori que tenint una renda per habitant inferior aporta a l’Estat més recursos dels que rep en transferències, despesa en organismes estatals situats al País Valencià i inversions.
Aquesta extracció de recursos de l’economia valenciana per part de l’Estat espanyol, que es repeteix en el temps des de fa anys, ha produït un empobriment del País Valencià, que no ha pogut disposar dels recursos que necessita per afrontar els reptes socials i econòmics que se li han plantejat i que han provocat una pèrdua en la qualitat de vida dels valencians i valencianes i provoquen l’exili econòmic de milers de joves.
La societat valenciana té molt clar que cal fer fora el PP de la Generalitat Valenciana, però no podem ignorar que, governe qui governe, som hostatges econòmics de l’Estat espanyol. Si volem fer un autèntic canvi social i polític al País Valencià, la via és trencar aquesta dependència i prendre el control dels recursos que generem amb els nostres impostos.
I això vol dir deixar de pagar i callar.
Joan Vea
Secretari de Política Econòmica
Esquerra Republicana – País Valencià