El futur del cooperativisme és, en part, el futur del sector
A Catalunya hi ha al voltant de 227 cooperatives agràries de les que 214 són de primer grau i 13 de segon grau, amb una facturació, en conjunt, de 1.500 milions d’euros, i una mitjana de 6,5 milions d’euros. Destaca com a més nombroses les cooperatives d’oli (33%), les de vi (23%) i les d’horta i planta (19%). Majoritàriament es situen a les comarques de Tarragona (31%), a Lleida-Pirineus (30%), a les Terres de l’Ebre (19%), a Barcelona (12%) i a Girona (8%).
El sistema cooperatiu és un molt bon sistema d’organització que permet als productors guanyar volum per gestionar millor els seus subministraments i per una millor venda de les seves produccions. Tot i això, en un món cada vegada més globalitzat, l’elevat nombre de cooperatives, no permet, a les més petites, disposar de volum suficient que els asseguri la viabilitat i, per tant, que presentin un futur complicat, si no en la seva totalitat, si en alguna de les seves seccions.
Una possible solució a aquest problema passa per afavorir i potenciar la concentració a partir de la creació d’estructures més grans. Una opció és la creació de noves estructures de primer grau, més grans, modernes i competitives, a partir de la fusió de les cooperatives més petites.
L’altra opció és la creació d’estructures de segon grau, formades per l’agrupació de varies cooperatives de primer grau, orientades a la concentració de volums de producció per guanyar quota de mercat i, per tant, econòmicament més potents, que actuïn com a complement de la relació que la de primer grau ha de seguir mantenint amb el soci.
No es tracta que fer desaparèixer les cooperatives petites, però sí que s’han d’identificar els punts febles que presenten, definir i establir criteris de col·laboració mútua entre elles per fomentar la creació d’estructures superiors que, per economia d’escala, els faciliti la gestió i els augmenti la capacitat inversora i la competitivitat, fets que, significaran una millora dels seus resultats que no s’ha d’oblidar, al final repercutiran en els socis, en les seves explotacions i per tant, en el futur del sector.
Oriol Anson
Comissió sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Esquerra Republicana
El sistema cooperatiu és un molt bon sistema d’organització que permet als productors guanyar volum per gestionar millor els seus subministraments i per una millor venda de les seves produccions. Tot i això, en un món cada vegada més globalitzat, l’elevat nombre de cooperatives, no permet, a les més petites, disposar de volum suficient que els asseguri la viabilitat i, per tant, que presentin un futur complicat, si no en la seva totalitat, si en alguna de les seves seccions.
Una possible solució a aquest problema passa per afavorir i potenciar la concentració a partir de la creació d’estructures més grans. Una opció és la creació de noves estructures de primer grau, més grans, modernes i competitives, a partir de la fusió de les cooperatives més petites.
L’altra opció és la creació d’estructures de segon grau, formades per l’agrupació de varies cooperatives de primer grau, orientades a la concentració de volums de producció per guanyar quota de mercat i, per tant, econòmicament més potents, que actuïn com a complement de la relació que la de primer grau ha de seguir mantenint amb el soci.
No es tracta que fer desaparèixer les cooperatives petites, però sí que s’han d’identificar els punts febles que presenten, definir i establir criteris de col·laboració mútua entre elles per fomentar la creació d’estructures superiors que, per economia d’escala, els faciliti la gestió i els augmenti la capacitat inversora i la competitivitat, fets que, significaran una millora dels seus resultats que no s’ha d’oblidar, al final repercutiran en els socis, en les seves explotacions i per tant, en el futur del sector.
Oriol Anson
Comissió sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Esquerra Republicana