Durant els anys que van precedir a l’actual crisi, una bona part d’ens locals va fiar la generació de nova activitat econòmica a aquelles operacions urbanístiques que garantissin alguns ingressos a les depauperades caixes municipals...Ingressos que anys enrere eren totalment atípics i puntuals, es van convertir en típics. I més enllà del tipisme o no d’aquests ingressos, es va produir un efecte encara pitjor: aquests ajuntaments van perdre la capacitat de desplegar qualsevol política de promoció econòmica que no fos condicionar-la a una nova acció urbanística especulativa. Fins i tot, i d’una manera mesquina, van relacionar directament aquestes operacions amb la generació de nous equipaments socials: si no s’aprovava un determinat projecte, no hi havia finançament per algun equipament bàsic. Per molt necessari que fos.

Molts dels projectes que es van acabar executant no van tenir les repercussions previstes en la creació d’activitat econòmica. I molts d’altres fins i tot van acabar essent perjudicials pel teixit econòmic del municipi. Encara avui en dia n’hi ha algun que cueja, com l’ampliació que l’Ajuntament de Barcelona vol fer de La Maquinista.

Potser ja van sent hora que posem seny. Ens hem de comprometre que en aquells ajuntaments on tinguem representació, ens oposarem a projectes faraònics que es sustentin en operacions urbanístiques, a no ser que hi hagi consens i complicitat de tota la ciutadania.


Bernat Valls
President de la comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum
Esquerra Republicana