Comerç Turisme i Consum

Posidònia seca a la platja (un altre model turístic és possible)

Dijous sant. Aprofitant les vacances, he fet una passejada fins a la platja. Comencen a veure’s famílies que gaudeixen del sol de principis d’abril. M’assec al costat de les roques i un home arriba en bicicleta. Em diu: ‘Trob que ja es torben a retirar l’alga seca de la vorera’. Jo li contest: ‘Idò jo trob que no l’haurien de tocar en tot l’any. Aquestes algues protegeixen la platja i mantenen l’arena al seu lloc’. ‘I ara! – em diu, sorprès- amb aquestes algues, els turistes no vindrien. I què faríem sense turistes? A Mallorca, llevat del turisme, tot ha quedat mort! De què viuríem?’

No em sembla tan evident, encara que és el mateix que pensa una majoria important de mallorquins: Que a Mallorca, sense turistes, ens moriríem de fam. És un dels tòpics que ens fan la vida més senzilla: tòpics que ens ajuden a explicar el món sense anar més enllà del que portam més de cinquanta anys escoltant.

La realitat, però, és més complexa. Si a Mallorca, tret del turisme, tot és mort, és perquè els mallorquins hem matat la indústria, la ramaderia i l’agricultura que hi havia abans. La cobdícia dels diners fàcils: és més còmode servir copes que llaurar la terra. Això no ho dubta ningú. Però, més enllà de l’atractiu de la feina planera, els mallorquins també som responsables d’haver triat un model turístic miop, més orientat al guany a curt termini que a la creació d’un model de qualitat basat en tot allò que fa que la nostra illa sigui, encara, un paradís.

Volem que venguin sis milions de turistes cada estiu a engatar-se i a donar feina als especialistes en càncer de pell del nord d’Europa. Però què ens hi deixen, a Mallorca? Fems, despesa de recursos (aigua, territori) i pocs beneficis reals per als treballadors de la hostaleria.

Potser hi hauria un bon grapat de turistes a qui també els podria agradar la imatge de la posidònia a vorera de mar. Però no, volem comoditat: volem un aparcament gran i ben asfaltat al costat de la platja, volem ‘xiringuitos’ (perdoneu el barbarisme) que ens serveixin gin-tònics a vint euros, volem dutxes per tornar a casa sense un gra de sal; volem banderes blaves; volem platges que s’assemblin a un parc temàtic; volem, tot plegat, natura urbanitzada.

Ens hem oblidat de gaudir de la natura, amb totes les incomoditats que eren part de la vida dels nostres padrins. I com que no sabem gaudir-ne, tampoc no ho sabem vendre.
I si en comptes d’aspirar a batre el rècord de turistes que vindran el proper estiu, pensàvem a reduir la quantitat augmentant la qualitat? Turistes sensibles, amants de la natura i amb un gran poder adquisitiu, turistes a qui no els molesti la posidònia, ni tinguin necessitat d’arribar en cotxe fins a la vorera de la mar, que no els faci mandra pedalar una hora en bicicleta per arribar a una platja verge.

Els comptes son ben fàcils de fer. No tan sols pel que fa als ingressos si no, també, pel que fa a la pressió ambiental sobre el nostre petit territori i els nostres recursos limitats.
No m’ho he cregut mai això que diuen els amants del diner fàcil: que, sense turistes, els mallorquins ens moriríem de gana. Necessitem creure que un altre model turístic és possible, amb menys quantitat i amb més i millor qualitat. I quan ens ho comencem a creure, podrem començar a vendre la imatge d’una platja plena d’alga com la imatge de la Mallorca que paga la pena visitar.


Lluís Segura
Secretari de Política Eocnòmica
Esquerra Republicana - Mallorca