Inspiradors aires d'Escòcia
La nit de dijous passat va ser una nit de celebració per l’Scottish National Party (SNP) i per bona part dels escocesos. El partit assolia 56 representants dels 59 possibles entre els electors escocesos a les eleccions generals britàniques a Westminster. El seu sistema de representació afavoreix que es generin resultats d’aquest tipus, però foren tan bons que sorprengueren fins i tot els seus mateixos dirigents. Però realment aquests resultats ens haurien de sorprendre tant? Quines possibles explicacions hi pot haver per assolir una majoria tan abassegadora 8 mesos després d’haver perdut un referèndum? Sense ser un gran coneixedor de la realitat escocesa crec que hi ha dos factors que han resultat claus:
Una proposta transformadora. L’SNP ofereix una proposta política als seus electors que lluny de ser monocrom, ofereix la possibilitat de construir un país millor: “Together we can make Scotland better” no només és un dels seus eslògans de campanya sinó que els defineix clarament en l’eix social i econòmic. De fet, la primera prioritat del seu manifest de campanya fou la lluita contra les polítiques d’austeritat. No és casualitat, doncs, que l’SNP acabés essent un aliat més creïble que el Partit Laborista a Escòcia per tots aquells electors convençuts que calia un canvi de rumb en les polítiques macroeconòmiques del país.
Una proposta solvent. Potser una de les claus de l’èxit de l’SNP és la seva vocació de permanència. La consciència que la seva feina no va començar ni s’acabarà amb la celebració de cap referèndum. La consciència que la feina de construir un país, un país millor, no s’acaba ni s’ha d’acabar mai. I aquesta consciència es tradueix en les seves apostes estratègiques, en la formació dels seus quadres, en els seus sistemes de participació…que basteixen fonaments de futur a la vegada que gestionen l’agenda diària. I potser és aquesta manera de fer que els permet comunicar amb certa dosi de credibilitat extra.
Les comparacions sempre són odioses i imperfectes. La mitificació, a la qual els catalans hi tenim tanta tirada, pot ser perillosa i falaç. Però les bones pràctiques polítiques com les de l’SNP, que poden explicar en bona part els seus últims bons resultats, poden ser aires inspiradors pels reptes que tenim plantejats. La independència sempre entesa com a instrument per construir un país millor. Una tasca que, de fet, no s’acaba mai.
Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball
Esquerra Republicana
Una proposta transformadora. L’SNP ofereix una proposta política als seus electors que lluny de ser monocrom, ofereix la possibilitat de construir un país millor: “Together we can make Scotland better” no només és un dels seus eslògans de campanya sinó que els defineix clarament en l’eix social i econòmic. De fet, la primera prioritat del seu manifest de campanya fou la lluita contra les polítiques d’austeritat. No és casualitat, doncs, que l’SNP acabés essent un aliat més creïble que el Partit Laborista a Escòcia per tots aquells electors convençuts que calia un canvi de rumb en les polítiques macroeconòmiques del país.
Una proposta solvent. Potser una de les claus de l’èxit de l’SNP és la seva vocació de permanència. La consciència que la seva feina no va començar ni s’acabarà amb la celebració de cap referèndum. La consciència que la feina de construir un país, un país millor, no s’acaba ni s’ha d’acabar mai. I aquesta consciència es tradueix en les seves apostes estratègiques, en la formació dels seus quadres, en els seus sistemes de participació…que basteixen fonaments de futur a la vegada que gestionen l’agenda diària. I potser és aquesta manera de fer que els permet comunicar amb certa dosi de credibilitat extra.
Les comparacions sempre són odioses i imperfectes. La mitificació, a la qual els catalans hi tenim tanta tirada, pot ser perillosa i falaç. Però les bones pràctiques polítiques com les de l’SNP, que poden explicar en bona part els seus últims bons resultats, poden ser aires inspiradors pels reptes que tenim plantejats. La independència sempre entesa com a instrument per construir un país millor. Una tasca que, de fet, no s’acaba mai.
Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball
Esquerra Republicana