Deute de la Generalitat i la declaració d'inici del procés d'independència
La declaració del Parlament de Catalunya aprovada el passat 9 de novembre dóna el tret de sortida la fase institucional del procés d'independència de Catalunya. Recollint el mandat de les urnes i la composició del Parlament (que va atorgar a l'independentisme majoria simple en vots i absoluta en escons), s'anuncia l'inici del procés d'independència que ens ha de portar a l'establiment d'una República Catalana i s'acorden una sèrie de mesures en aquest sentit.
Un dels aspectes de més interès des de l'òptica de la política econòmica és l'annex a la declaració on es detallen un conjunt de mesures de protecció de drets fonamentals davant les possibles intromissions de les institucions espanyoles, i entre aquests, uns criteris pel que fa a la gestió del deute de la Generalitat. En concret, es fa referència als finançaments estructurats, i a la necessitat de renegociar els costos financers que hi són relacionats.
Es coneix com a finançament estructurats els contractes d'obra o servei que porten aparellat el finançament per part de l'empresa concessionària. D'aquesta manera, la Generalitat s'estalvia la inversió inicial i distribueix en el temps el pagament tant del servei com del retorn financer de la inversió realitzada pel concessionari. Aquesta forma de finançar l'obra pública va ser molt utilitzada fa uns anys perquè l'avançament de la inversió no computava com endeutament, tot i que darrerament les mesures de revisió del perímetre comptable del sector públic feta per les institucions europees ha anat incloent-lo dins del deute declarat.
Els contractes de finançament estructurat, sobretot els realitzats en els anys immediatament anteriors i posteriors a l'esclat de la Gran Recessió tenen uns interessos molt elevats, que en el context d'avui es veuen absolutament lesius per a la Generalitat tenint en compte els baixos tipus del mercat. La declaració, en aquest sentit, aposta per anar negociant aquests finançaments estructurats per tal d'acostar-los al tipus d'interès real existent avui al mercat, i per tant, poder alliberar recursos que ara es destinen a despeses financeres i destinar-los a finançar polítiques socials. El mateix es planteja per als préstecs concedits per la banca resident. Ni declaració d'impagament, ni anunci de la insolvència, simplement negociació dels interessos, que és el que han fet moltes empreses i segueix fent avui per reduir el seu palanquejament.
La darrera setmana, coincidint amb l'aprovació de la declaració, s'han conegut dues notícies més relacionades amb el deute de la Generalitat. Per una banda, l'agència de qualificació creditícia Fitch ha reduït el ràting del deute de la Generalitat. A curt termini, atès que tot el nou endeutament de la Generalitat és assumit pel FLA a causa de la intervenció de les finances de la Generalitat i la fixació dels interessos es fa per acord de l'estat i no en el marc dels mercats financers, no ens hauria de preocupar.
Per altra banda, s'ha sabut que el Banc Central Europeu està valorant la possibilitat d'incloure la compra de deute regional i local en els seus programes d'expansió monetària. Si es confirmés, seria una oportunitat a explorar per alliberar la dependència del FLA que en aquests moments té la Generalitat, i recuperar, per tant, autonomia financera que és la veritable autonomia política.
Pere Aragonès
Secretari Nacional de Política Econòmica i Coneixement
Un dels aspectes de més interès des de l'òptica de la política econòmica és l'annex a la declaració on es detallen un conjunt de mesures de protecció de drets fonamentals davant les possibles intromissions de les institucions espanyoles, i entre aquests, uns criteris pel que fa a la gestió del deute de la Generalitat. En concret, es fa referència als finançaments estructurats, i a la necessitat de renegociar els costos financers que hi són relacionats.
Es coneix com a finançament estructurats els contractes d'obra o servei que porten aparellat el finançament per part de l'empresa concessionària. D'aquesta manera, la Generalitat s'estalvia la inversió inicial i distribueix en el temps el pagament tant del servei com del retorn financer de la inversió realitzada pel concessionari. Aquesta forma de finançar l'obra pública va ser molt utilitzada fa uns anys perquè l'avançament de la inversió no computava com endeutament, tot i que darrerament les mesures de revisió del perímetre comptable del sector públic feta per les institucions europees ha anat incloent-lo dins del deute declarat.
Els contractes de finançament estructurat, sobretot els realitzats en els anys immediatament anteriors i posteriors a l'esclat de la Gran Recessió tenen uns interessos molt elevats, que en el context d'avui es veuen absolutament lesius per a la Generalitat tenint en compte els baixos tipus del mercat. La declaració, en aquest sentit, aposta per anar negociant aquests finançaments estructurats per tal d'acostar-los al tipus d'interès real existent avui al mercat, i per tant, poder alliberar recursos que ara es destinen a despeses financeres i destinar-los a finançar polítiques socials. El mateix es planteja per als préstecs concedits per la banca resident. Ni declaració d'impagament, ni anunci de la insolvència, simplement negociació dels interessos, que és el que han fet moltes empreses i segueix fent avui per reduir el seu palanquejament.
La darrera setmana, coincidint amb l'aprovació de la declaració, s'han conegut dues notícies més relacionades amb el deute de la Generalitat. Per una banda, l'agència de qualificació creditícia Fitch ha reduït el ràting del deute de la Generalitat. A curt termini, atès que tot el nou endeutament de la Generalitat és assumit pel FLA a causa de la intervenció de les finances de la Generalitat i la fixació dels interessos es fa per acord de l'estat i no en el marc dels mercats financers, no ens hauria de preocupar.
Per altra banda, s'ha sabut que el Banc Central Europeu està valorant la possibilitat d'incloure la compra de deute regional i local en els seus programes d'expansió monetària. Si es confirmés, seria una oportunitat a explorar per alliberar la dependència del FLA que en aquests moments té la Generalitat, i recuperar, per tant, autonomia financera que és la veritable autonomia política.
Pere Aragonès
Secretari Nacional de Política Econòmica i Coneixement