La crisi econòmica ha tingut greus conseqüències sobre les condicions de treball i de vida de bona part de la població que viu del seu treball. Situacions com els baixos salaris, la temporalitat, el treball a temps parcial no volgut, els excessos de jornada laboral, els horaris irracionals, la subocupació, els falsos autònoms, l’economia submergida i la terrible xacra de l’atur (autèntica calamitat social) estan molt presents en el marc de l’actual realitat laboral.

Les reformes portades a terme en matèria laboral pel govern espanyol (tant del PSOE com del PP) han comportat una pèrdua de drets i hi han conduït a la generalització de la precarietat, és a dir, de treballadors i treballadores que viuen de forma continuada en alguna o vàries de les situacions assenyalades anteriorment. Aquesta precarietat laboral no s’entén sense la seva vinculació a la precarietat personal i social. No tenir o tenir treball precari significa no poder portar a terme els projectes personals de vida individual o familiar, i cal recordar que el món del treball continua sent el principal àmbit de socialització de les persones.

Precisament, organismes internacionals com la OIT manifesten que un dels principals reptes que es planteja a l’agenda de treball a Catalunya, i al conjunt de l’Estat espanyol, és la lluita contra la precarietat laboral. En aquest sentit, hem de tenir molt present la reunió dels representants dels estats membres de Nacions Unides del 25 de setembre d’enguany a Nova York per commemorar el 70è aniversari de l’organització. En la mateixa es va aprovar per majoria la nova agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, que dóna continuïtat als objectius del mil·lenni.

Aquesta nova agenda pretén transformar el món amb 17 objectius de desenvolupament sostenible, que són de caràcter integrat i indivisible i que abasten les tres dimensions de la sostenibilitat: econòmica, social i mediambiental. Interrelacionat amb aquestes dimensions i com a eix fonamental del projecte, per tal d’assolir un desenvolupament sostenible, es troba l’objectiu vuitè que fomenta el treball decent com a garantia del benestar de totes les persones.

Però què s’entén per treball decent?

L’eix vertebrador del concepte “treball decent” s’explicita en l’article 23 de la Declaració Universals dels Drets Humans, que diu:

• Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
• Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
• Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
• Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.

jo afegiria un punt més:

• Tothom té dret a desenvolupar la seva jornada laboral en un bon ambient de treball (i el deure de fomentar-lo).

En la construcció de la República Catalana serà necessari disposar d’un marc de relacions laborals basat en la justícia social, la dignitat de les persones i els procediments democràtics. Un dels pilars fonamentals perquè així sigui és el treball decent. Des d’Esquerra Republicana de Catalunya ja vàrem deixar palès, en declaració ideològica, que som una organització que vetlla i lluita per a “la defensa de les persones assalariades, el seu dret al treball, i a un salari just que els asseguri un nivell de vida digna”.


Mingo Meseguer
Candidat d'ERC a les eleccions generals
Membre de Fòrum Sindical