En un recent esmorzar a Barcelona amb diferents forces polítiques del país organitzat per l'entitat UpSocial, vaig tenir l'oportunitat de recollir propostes cara a impulsar l'economia social.

En un paper consensuat entre actors del sector de l'economia social demanen a la política:

1. Estímuls fiscals per donar suport a l'emprenedoria social i a l'inversió d'impacte social a més de la la creació de la formula jurídica empresarial Societat Limitada d'Interès General S.L.I.G.

2. La creació d'un fons d' I+D+i social

3. Llançament de bons fiscals d'impacte social

4. La implicació de clàusules socials en la compra pública

5. La creació d'un consell assessor sobre la inversió de l'impacte social

Segons el meu entendre aquestes reivindicacions estan més que justificades, però caldria tenir en compte determinats aspectes per tal que l'economia social tingui un rol positiu i un pes real dins del panorama empresarial del país.

Defenso que empreses amb interès social són també aquelles que consideren la conservació i recuperació del medi ambient, les que creen dinàmiques econòmiques positives al territori per exemple mitjançant l'economia del quilòmetre zero i finalment les que fomenten l'economia cooperativa i col·laborativa. I per tan estem davant d'una dinàmica molt positiva del què potser és el reinvent del capitalisme desprès del seu fracàs en 2008 que tan esperàvem.

Dit això dues consideracions crítiques constructives:

1- S'ha de vigilar que la tasca social de l'empresa privada no interfereixi amb el rol redistributiu de l'administració pública, i que un comportament 'caritatiu' per part d'aquestes empreses no xafi programes públics de llarg recorregut o que faci malbé tasques laborioses d'ONGs.

Serveixi com a lliçó l'experiència d'una iniciativa a Nova York que volent ajudar en la reinserció social de gent sense sostre va crear tot una sèrie de conflictes en un veïnat ja per si castigat pel risc d'exclusió social. L'impacte social negatiu es va reflectir en l'augment de la violència veïnal i que les dones de la comunitat no es sentien segures en la seva pròpia comunitat. El sector de l'economia social és jove i aquests exemples ens serveixen per a evitar errades en un futur.

Però és per això que crec que les empreses socials no han d'interferir amb o assumir tasques que són pròpies d'administracions de l'estat de benestar.

2- També hem de trobar el difícil equilibri entre no limitar massa què pot ser una empresa social en sentit de la seva definició jurídica d'una banda i d'altra banda protegir aquest sector emergent davant de l'intrusisme de les grans corporacions que veuen en ella una simple eina de màrqueting: desprès del «greenwashing» arriba el «socialwashing».

Com tota iniciativa empresarial o d'inversió, el sector d'economia social també necessita estabilitat jurídica, i més encara, ja que aquests projectes tenen recorreguts força més llargs fins a arribar al punt de recuperar la inversió econòmica inicial.

Vist els recents tripijocs legislatius que l'Estat Espanyol està fent en àmbits tan sensibles com el de la justícia social i les PIMES, és aquí també on hem de reivindicar l'estat propi. La República Catalana és l'eina que pot garantir l'estabilitat política i jurídica necessària a llarg termini.

Marie Kapretz
Secretària d'Emprenedoria de la Catalunya Central