Societat digital

L'accés a continguts, un punt clau per al desplegament d'operadors locals de fibra òptica

Marc Realp
Marc Realp
El passat mes de maig la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) publicava en un post al seu blog les dades sobre com es reparteixen els accessos de xarxes de nova generació en funció de la mida dels municipis. Els resultats deixen clar que en municipis de menys de 10.000 habitants la presència de la fibra òptica és pràcticament inexistent. A Catalunya, al voltant del 80% de municipis tenen menys de 10.000 habitants. Això vol dir que prop d’un 20% de la població no té accés a la fibra òptica.

També, segons dades de la CNMC, a Catalunya hi ha censats actualment prop de 65 operadors de fibra òptica d’àmbit local i s’observa com aquest és un fenomen que poc a poc va en augment, sobretot en l’entorn de les empreses elèctriques locals on algunes ja han fet el pas de desplegar xarxes de fibra òptica aprofitant la infraestructura de la xarxa elèctrica que ja tenen als municipis on presten servei. A aquestes alçades de la pel·lícula no cal comentar què implica per a un municipi, tant a nivell de desenvolupament econòmic com de desenvolupament social, disposar de serveis de banda ampla i el benefici addicional que suposa si aquests serveis el presta una empresa d’àmbit local.

D’altra banda, en els últims anys hem observat com els continguts (futbol, series, etc.) han esdevingut la gallina dels ous d’or i constitueixen l’oferta diferencial de molts operadors fins al punt que, en molts casos, un usuari que vulgui accedir als continguts que ofereix un operador ha de contractar també l’accés a Internet d’aquest operador. Així, l’accés a continguts s’ha convertit en una nova barrera d’entrada per als operadors locals que no poden competir replicant l’oferta dels grans operadors.

A l’estat espanyol, qui juga el paper dominant també en el tema de continguts és Telefónica que té els drets del LaLiga, MotoGP, Fórmula 1 i altres. La CNMC regula aquest paper dominant mitjançant l’obligació d’oferir una oferta majorista a la resta d’operadors. Aquesta oferta majorista que, dit sigui de passada, no és pública, no ajuda en res als operadors petits ja que no disposen de prou volum de clients com per accedir-hi de forma competitiva.

Així doncs, a Catalunya, fora bo disposar d’un marc regulador que tingués en compte, no només l’obligació de l’operador dominant d’oferir una oferta majorista, si no que imposés l’obligatorietat d’oferir als usuaris finals l’accés als continguts independentment de quin sigui l’operador que els presti l’accés a Internet. I de passada, es podrien evitar algunes actuacions dels grans operadors en favor o en contra de certes plataformes que posen en qüestió la neutralitat de xarxa. Però aquest és un altre tema.


Marc Realp
Comissió sectorial de Societat de la Informació
Esquerra Republicana