El projecte de pressupostos presentat pel Oriol Junqueras preveia un augment de 1.113 milions de despesa dels departaments de la Generalitat, 874 dels quals es destinaven a polítiques socials (incloent 285 del Pla de Xoc ofert per JxS a la CUP). Es tracta del major increment de despesa des del 2010, gràcies a la millora dels ingressos i a la reducció a la meitat del cost dels interessos del deute. 

 

En no haver una llei de pressupostos que prioritzi les despeses del 2016, la possibilitat de canvis en el pressupost prorrogat es limita, i ens deixa en mans de les condicions de la llei d'estabilitat pressupostària espanyola, que estableix que si hi ha majors disponibilitats en primer lloc s'ha de destinar a garantir el compliment de l'objectiu de dèficit. En absència d'una llei de pressupostos, estem molt més desprotegits davant les pressions del Ministeri d'Hisenda. Paradoxalment, els qui volien uns "pressupostos lliures de Montoro", impedint l'aprovació dels pressupostos d'Oriol Junqueras ens deixen més que mai a les mans del Ministre d'Hisenda. Les noves despeses, com el pla de xoc, només es podran fer un cop complerts mes a mes els condicionants de Montoro sobre les finances de la Generalitat.

 

En pròrroga pressupostària, les inversions nominatives (destinades a un projecte concret) del 2015 no es podran aprofitar per a nous projectes per al 2016. Tampoc hi haurà l'autorització legal per fer una nova oferta d'ocupació pública per al 2016, i la part corresponent del retorn de la paga extra del 2012 acordada amb els sindicats s'haurà de fer mitjançant un decret llei, ja que era el projecte de pressupost la norma que autoritzava el govern a pagar aquestes quantitats.