Societat digital

Coneixement obert: xarxes, ciutadania i empoderament

Marc Torres i Josep Gallart
Marc Torres i Josep Gallart

La revolució que han comportat les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, està produint canvis en el conjunt de la societat. Avui, la informació, en el seu sentit més ampli, s’ha convertit en una commodity, no ens costa esforç accedir-hi. La manera de consumir la informació ha canviat significativament adaptant-se als nous dispositius mòbils sorgits: smartphones i tablets. Aquests dispositius estan canviant la manera com utilitzem Internet, ara disposem de la informació quan la necessitem i allà on som.

Tot aquest conjunt de fets i eines suposen el potenciament o empoderament de la persona que veu com augmenta el conjunt de les seves capacitats i potencialitats. Dins aquest marc, la societat està articulant innovadores maneres de crear i relacionar-se.
La persona empoderada: pot participar, VOL participar. L’empoderament de la persona, no és un fet aïllat, esdevé com a causa i conseqüència de l’empoderament col·lectiu.


L’evolució d’Internet està comportant noves maneres de crear i difondre informació, noves maneres de treballar, noves maneres de finançament, noves formes d’aprendre, etc. Les xarxes socials s’han evidenciat com a nou punt d’interacció i estan canviant la manera de relacionar-nos entre les persones, entre clients i empreses, entre alumnes i mestres, entre ciutadania i govern.

La persona està disposada a compartir i a treballar per allò que el motiva, esdevé així una font de coneixement especialitzat que troba en la xarxa la possibilitat de participar i compartir aquests coneixements. Així, la societat en que vivim es va articulant en xarxes autònomes que amalgamen individus amb un mateix denominador comú: un tema, una activitat, un hobby o bé orientades a la resolució d’algun problema o a les necessitats de la comunitat.

La xarxa esdevé un aglomerat de petites xarxes que es connecten i interactuen entre elles mitjançant nodes (persones) comuns. És tracta de xarxes sense organització jeràrquica que funcionen per equips autodirigits de lideratge compartit, on tothom participa per tal que el grup es desenvolupi. Dins aquests equips cada tasca la treballen els més indicats en funció de les seves habilitats, actituds i preferències. Els diferents individus col·laboren en els processos de treball invertint les hores del seu temps personal.

Dins aquestes xarxes la informació es comparteix fluidament i les grans decisions i riscos són consensuades pel conjunt de la xarxa. El caire pluridisciplinar dels seus components les converteix en potents comunitats d’aprenentatge. Els seus membres planifiquen, dissenyen estratègies i es coordinen entre ells per a la seva execució. Creen i integren continguts i coneixements. Són creatius, innovadors i se senten fortament motivats. Les seves relacions es mantenen a partir de l’honestedat, la transparència i una actitud positiva i sempre constructiva, fet que retroalimenta la involucració personal dels membres i el seu grau de compromís.

Les relacions interpersonals es creen a partir de les habilitats de les persones d’influir i inspirar a la resta dels membres de la xarxa. El potencial d’aquestes xarxes en cadascun dels seus àmbits és creixent, i es van significant com a potents lobbies de pressió en front de les tradicionals i rígides estructures existents en l’àmbit empresarial, de l’administració, del govern, etc. que veuen en el dinamisme i motivació d’aquestes xarxes reflectides les mancances de la seva rígida estructura i immobilisme.

No es tracta però d’un xoc de trens. La interacció entre aquestes xarxes i les organitzacions consolidades, ha de significar per a aquestes la font d’idees i energia necessària per a la seva transformació i adaptació al nou escenari socio-tecnològic, tot cercant plegats sinèrgies comunes.

La millora incremental ha funcionat durant molts anys en el món de l’Administració. Avui, però, el ritme del canvi ja no és incremental, sinó exponencial. S'estima que el coneixement humà es duplica aproximadament cada dotze mesos. Alguns diuen que per al 2020, la totalitat del coneixement humà es duplicarà cada dotze hores. Si volem una Administració millor, adaptada al nostre temps i a aquesta societat, hem de crear un nou marc de treball dels servidors públics.

Els govern i administracions han de ser capaços de treballar amb aquestes xarxes i beneficiar-se dels seus coneixements i energies. La nova república ha de ser capaç de crear el context necessari per a que aquestes xarxes creadores de coneixement obert es puguin desenvolupar i absorbir aquest coneixement com a part fonamental de construcció d’una societat millor, moderna. I aquestes xarxes han d’impregnar directament administració i govern.


Josep Gallart i Marc Torres
Sectorial de Societat de la Informació
Esquerra Republicana