Fa uns anys va sorgir el debat encara no resolt, sobre la conveniència de deixar d’utilitzar programari propietari en favor del programari lliure i codi obert a les nostres institucions. Temes com els arxius de codi obert i fer servir estàndards en les comunicacions van ser els primers passos en el món de la sobirania digital.

Més tard va venir el tema de l’accés i utilització de les dades generades i emmagatzemades i finalment, amb el boom de Google i les aplicacions satèl·lits que anaven sortint, ens vam adonar que les persones érem l’objecte de negoci a explotar i ens oferien tot de serveis gratuïts a canvi de poder fer negoci amb les nostres dades. Dades obertes? Públiques o privades? Accés gratuït? De pagament? Qui en té el control?

Vet aquí la paradoxa, en un escenari amb una legislació (LOPD) molt estricta, cada cop més gent s’apuntava a “regalar” la seva intimitat a empreses que sovint desconeixem què en fan d’elles. O són directament algunes empreses les que recullen dades sense cap tipus de permís. Això passa amb la ciutadania, però què passa amb una institució?

El concepte “Open Data” és més nou. Està demostrat que el contingut generat per la ciutadania i les dades sorgides de la mateixa administració ens aporten molts beneficis si les obrim. Les dades obertes són una eina d’informació molt valuosa que proporciona avantatges tant per a la ciutadania com per a la mateixa Administració, que pot millorar la seva eficiència gràcies a una capacitat més gran d’interoperabilitat. A més d’incentivar la indústria local d’aplicacions i la modernització de la tradicional.

Ara mateix cal donar un pas més i parlar de la sobirania de les dades. Cal que a la nova Catalunya aquesta línia d’acció ha de ser cabdal pel govern, per una banda ser sobirans de les dades que generem i per l’altra explotar-les per poder gestionar millor i fer la vida més fàcil a milions de persones. Si ens fixem en la ingent quantitat de dades que es genera al nostre país i com es poden creuar (big data) ens adonem que tenen un gran valor. És hora, doncs, de protegir aquestes dades, que siguem sobirans de les mateixes, garantir que siguin públiques, definir a quines no es pot accedir i obrir la resta per a ser explotades. Avancem cap a la sobirania de les nostres dades!


Carles Julbe
Sectorial de Societat de la Informació
Esquerra Republicana
societatinformacio@esquerra.cat