Fòrum Sindical

Feminització de la pobresa o la necessitat que la República tingui nom de dona

Eba Ferris
Eba Ferris
2018 i encara a les beceroles de la plena igualtat. Aquestes desigualtats vulneren drets tan fonamentals que depenent del sexe amb què naixem, ens determina, fins hi tot, quelcom tan fonamental com la salut fins al final de la nostra vida. Em refereixo a la pobresa, la feminització de la pobresa.

Podríem parlar molt sobre aquest problema, però voldria fer èmfasi en com es “construeix”, què fa que la dona, cada vegada més, arribi a la vellesa en condicions econòmiques més dures, que intervenen doncs en una pitjor qualitat de vida i per tant en una salut més precària.

Les dones a Catalunya vivim més, uns 85,9 anys, mentre que els homes ho fan uns 80, una esperança de vida de les més altes d’Europa de mitjana; però mentre un home treballa uns 43, 4 anys de vida laboral de forma remunerada, les dones només ho fan uns 12,8 anys (la xifra més baixa d’Europa) i ens preguntem, i la resta de temps, què fan aquestes dones? Si observem el nostre entorn ho podrem veure fàcilment, tenen cura de la gent depenent: en una primera etapa, dels fills i després, més tard, dels pares i/o sogres. I, què passa quan aquesta és la tasca principal i/o cal compaginar-la? Moltes dones o bé renuncien a feines d’un nivell més alt, per les que estan perfectament preparades -parlem doncs del sostre de vidre-, per la dificultat de la impossible conciliació familiar, o bé accedeixen a llocs a temps parcial, cosa que fa que el seus sous siguin molt inferiors, i per tant després ho seran les seves pensions.

Les estadístiques també ens diuen que mentre 7 de cada 10 contractes a temps parcial són ocupats per dones per poder exercir aquesta cura, els altres 3 són homes, i que ho fa per compaginar estudis, amb feina, és a dir que, a més, es formen més que les dones.

Una altra dada esfereïdora és la de la bretxa salarial. Les dones percebem de mitjana un 25,1 % de sou menys que els homes per les mateixes feines, aquest fet s’agreuja a partir dels 35 anys de la dona, quan les tasques de cura de les persones dependents augmenten, normalment perquè es té el segon fill.

I ja el darrer ítem determinant, un 36 % de llars monoparentals pateix pobresa, i que un 90% d’aquestes són encapçalades per dones. Les més exposades a aquesta pobresa són a més les migrants, les dones grans o les dones supervivents de violència masclista.

Si fem una petita anàlisi de tots aquests números (no cal que sigui gaire exhaustiu), ens podrem fer un dibuix mental de què significa ser avui dona a Catalunya.

El pas imprescindible per humanitzar la nostra societat, principi bàsic per a la República, és posar en valor fonamental la tasca de la cura; sempre ho hem dit, les persones són el nostre bé més preuat, per tant cuidar-les en les millors condicions ens portarà a una qualitat de vida desitjada, una millor salut i una bona vellesa.

Per intervenir directament en aquesta feminització de la pobresa, podríem destacar cinc punts bàsics a treballar:

1.- Implementar la Renda Garantida de ciutadania en els casos que preveu la llei, per disminuir aquestes desigualtats.
2.- Igualtat salarial entre homes i dones per la mateixa feina, a partir de la legislació.
3.- Reforma horària per conciliar la vida laboral amb la familiar, amb jornades contínues, i/o flexibilitat horària, però no reduccions d’horari que tendeixin a precaritzar el treball.
4.- Permisos per maternitat i paternitat que facilitin la retornada a la feina sense la pèrdua de lloc de treball o del nivell assolit.
5.- Augmentar les pensions, en cas de viudetat o com ja hem parlat abans quan la persona no ha pogut treballar per tenir cura dels membres de la família dependents.


En conseqüència, ara i aquí es fa imprescindible que la República tingui nom de dona.


Eba Ferris
Membre de la sectorial del Fòrum Sindical i
Secretària de relacions amb les entitats per ERC Horta-Guinardó
forumsindical@esquerra.cat


*(Totes les dades són recollides de diferents informes de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, de l’any 2014 al 2016).