Política Econòmica

Les tres cares de l’atac de l’Estat a l’autonomia local: 135 CE, LEPSF i LRSAL

Jordi Castellana
Jordi Castellana

Les polítiques d’austeritat de la darrera dècada impulsades per la Unió Europea han tingut en l’Estat espanyol un alumne avantatjat. L’objectiu no ha estat intentar reforçar les estructures de cohesió i benestar en època de crisi per intentar mantenir l’equitat. De forma contrària s’ha apostat per un fals rigor en les finances públiques des d’un punt de vista totalment ideològic i antisocial.

La modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola amb el suport de PP i PSOE i l’aprovació posterior de la LEPSF i la LRSAL han consagrat aquesta política d’austeritat neoliberal traspassant la responsabilitat de reduir el deute als altres nivells de govern. Mentre s’imposa la regla de la despesa que provoca que els ajuntaments dels Països Catalans acumulin recursos ingents als bancs enlloc de poder-los invertir en cohesió social, l’Administració estatal assoleix nivells històrics d’endeutament. Al mes de novembre el deute estatal assolia gairebé 1.169 bilions d’euros alhora que augmenta el pressupost del Ministeri de Defensa que supera els 8.300 milions d’euros pel 2018. Per fer-nos una idea, el pressupost del Ministeri de Defensa supera més de 3 vegades el pressupost total de l’Ajuntament de Barcelona.

Tot i això, des dels municipis republicans hem d’apostar per trencar amb aquesta situació. És cert que les cotilles com la manca de llibertat en política de personal, la fatídica regla de la despesa o un disseny poc transparent i injust de finançament de les administracions locals no ens ho posen gens fàcil. Però des del republicanisme hem de seguir fent dels nostres pobles, viles i ciutats, tal i com ja estem fent, el principal antídot contra el populisme i l’extrema dreta garantint la cohesió social i la justícia des del bon govern i el rigor.


Jordi Castellana
Comissió sectorial de Política Econòmica
Esquerra Republicana