L’any 2000 el Consell Europeu, reunit a Lisboa, es va comprometre a apostar per la recerca i el desenvolupament (R+D), perquè va considerar que només una economia d’alt valor afegit, basada en el coneixement, garanteix el progrés econòmic i la cohesió social. Va posar xifres a l’aposta: l’any 2010 la despesa en R+D al conjunt de la UE hauria de ser el 3% del PIB. Era un objectiu molt ambiciós, que exigia multiplicar per gairebé 2 la despesa (l’any 2000 era l’1,77%).

Al setembre del 2008 Lehman Brothers va fer fallida i va desencadenar una greu crisi econòmica de la que encara no ens hem recuperat. Com ha respost la UE? Ha complert amb l’aposta per l’R+D que garanteix el desenvolupament econòmic i la cohesió social?

Malauradament, a l’hora de la veritat les polítiques científiques al conjunt de la UE no han avançat gaire, i fins i tot en alguns països han retrocedit. Les dades més recents (corresponents al 2017) fan un retrat decebedor de la dècada post Lehman Brothers (2008-2017). La despesa al conjunt de la UE només ha augmentat de l’1,84% al 2,07%, ben lluny de l’objectiu del 3%. A aquest ritme encara falten 40 anys per arribar a l’objectiu que van fixar per al 2010!

Però encara hi ha notícies pitjors. L’evolució ha variat molt d’un país a un altre, i a set d’ells la inversió en R+D fins i tot ha disminuït (entre ells, Espanya). 13 dels 28 estats de la UE no només tenen una despesa per sota de la mitjana de la UE sinó que al 2017 estaven més lluny de la mitjana que no pas al 2008 (cada cop més endarrerits). En aquesta la llista hi trobem els sospitosos habituals però també alguna sorpresa: Espanya, Itàlia, Portugal, Luxemburg, Irlanda, Regne Unit, Estònia, Letònia, Lituània, Malta, Croàcia, Xipre i Romania. A l’altre extrem hi ha quatre països per sobre de la mitjana tant en despesa com en increment de la despesa (cada cop més líders): Bèlgica, Alemanya, Àustria i Dinamarca.

Quim Bosch

Sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació

coneixement@esquerra.cat