Empresa, Comerç Turisme i Consum

Debat amb les candidatures a la Cambra de Comerç de Barcelona

Antoni Morros, Eva Baró, Montse Mas Villella, Pere Antentas, Enric Crous i Carles Soriano
Antoni Morros, Eva Baró, Montse Mas Villella, Pere Antentas, Enric Crous i Carles Soriano

El dimarts 30 d'abril es va celebrar a la seu nacional d'Esquerra Republicana el debat sobre les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona amb les tres candidatures que van acceptar la invitació:

Enric Crous, representant a la seva candidatura

Montserrat Mas Vilella, candidatura 50 a 50

Pere Antentas, candidatura Eines de país

El debat, organitzat per les sectorials d'Empresa i de Comerç d'Esquerra Republicana, va ser conduit per la diputada al Parlament de Catalunya, Eva Baró, que va anar preguntant a cadascuna de les candidatures sobre diverses qüestions.

La candidatura d'Enric Crous aposta per una profunda renovació de la Cambra de Comerç i una democratització del sistema d'elecció que faci més senzilla la participació electoral, de manera que les empreses se sentin com a casa i els gremis s'incorporin amb tota naturalitat. A parer seu, la Cambra no ha de ser una gestoria i ha de fer una aposta per la formació i la digitalització al servei de les empreses per afavorir la seva internacionalització. Per la seva candidatura, el rol de la Cambra hauria de ser d'òrgan de consulta obligada per les administracions, esdevenint la veu de la petita i mitjana empresa i essent una institució reivindicativa permanent en l'àmbit econòmic, en matèries com el corredor mediterrani, la tarifa elèctrica o la pressió fiscal, per exemple. Com a model econòmic, Enric Crous aposta per la responsabilitat social empresarial per corresponsabilitzar l'empresa amb la societat i el medi ambient en que cal ajudar a les empreses, a través de la recerca i la innovació, per elaborar envasos sostenibles buscant un equilibri amb l'encariment del preu. Va reivindicar també el paper clau de Barcelona com a capital europea del sud d'Europa. Finalment, va cridar a la participació qualificant el fet d'anar a votar a les eleccions de la Cambra com a una heroïcitat, per la complexitat que significa.

La candidatura 50 a 50 es reivindica com la candidatura que neix amb la voluntat de lluitar per la paritat en l'àmbit empresarial, sobretot al nivell de direcció, que permeti una nova economia, un nou lideratge i una nova Cambra. En definitiva, un nou paradigma. Es presenten com una candidatura d'empresàries sense un color polític concret sinó de totes les sensivilitats. Per elles, un dels papers més rellevants que ha de fer la Cambra són la informació i l'aproximació, ja que la majoria de les empreses desconeixen els serveis que s'hi presten. La Montserrat Mas Vilella reivindica el seu segon cognom, el de la mare, i pretenen aconseguir una direcció paritària dels òrgans de direcció de la Cambra. Sobre el rol de la Cambra, proposen un Pla Estratègic cap al 2030 per traçar quines han de ser les fortaleses de futur en les que ens hem de singularitzar com a país. En l'àmbit de l'economia social defensen potenciar el cooperativisme, ja que al cap i a la fi és una empresa però amb diferents beneficis. I en el del medi ambient, defensen que cal fer una aposta per fomentar les renovables i el reciclatge. Tot plegat amb la finalitat d'internacionalitzar l'economia i la capacitat d'exportació de Catalunya. Elles també aposten per la democratització de la Cambra de manera que sigui realment representativa del teixit empresarial.

La candidatura Eines de país, impulsada per l'ANC, es presenta com una candidatura clarament independentista i republicana, sense ser de cap color polític concret. Segons ells, vivim moments d'excepcionalitat i per tant cal posar la Cambra també al servei de les institucions del país. Només si hi ha una autèntica democràcia s'afavoreix el floreiximent econòmic de les empreses. Pere Antentas proposa que cal obrir la Llotja a la ciutadania i digitalitzar-la per fer-ne un gran Amazon català, una botiga virtual de serveis. Fent un paral·lelisme amb el procés, a la Cambra les preses de decisions haurien de ser col·lectives, en el que s'ha de poder parlar de tot. Alhora també estant d'acord amb la representació paritària, en la que cal seguir avançant. Per a la candidatura independentista, la Cambra hauria d'interlocutar amb tot el territori i esdevenir empresaris activistes, essent corresponsables amb els reptes de país. En l'àmbit social, defensa que la Cambra hauria d'ajudar a posar a disposició el finançament a les cooperatives com un element clau. I pel que fa al medi ambient, del que el Pere se'n sent fortament involucrat, defensa que cal abordar-ho de manera urgent per no hipotecar les generacions futures, en el que caldria, primer de tot, fer una auditoria energètica a la Cambra per donar exemple i impulsar l'economia verda, per exemple amb el cotxe elèctric. En definitiva, la seva candidatura aposta per exportar qualitat, enlloc de quantitat. Finalment, crida a la participació per aconseguir una democratització de la Cambra que disposi d'un cens real que faciliti el sistema d'elecció.

A part d'aquestes tres, també es presenten dues candidatures, de caràcter continuista, que van declinar la nostra invitació: la candidatura de Ramon Masià i la candidatura de Carles Tusquets.

El període d'elecció a la Cambra de Comerç de Barcelona, així com a totes les cambres de comerç del país, és del 2 al 7 de maig (digitalment) i el 8 de maig (presencialment).

La Cambra de Barcelona està formada pel conjunt d'empreses censades a la demarcació provincial de Barcelona (excepte Vallès Occidental i Bages) i està organitzada a través de tres òrgans: el Ple, el Comitè Executiu i la Presidència. El Ple de la Cambra està format per 60 membres, dels quals 6 a proposta de les patronals (Foment i PIMEC), 14 membres són les empreses que més paguen voluntàriament (una autèntica anomalia democràtica) i 40 membres que es trien en el procés electoral. Així, un cop escollides les 40 persones i constituït el Ple, seran les 60 persones membres les que escolliran la Presidència de la Cambra.

El procés electoral, doncs, se centra en l'elecció de les 40 persones que es presenten per a cadascuna de les 40 categories empresarials. Són, per tant, 40 petites eleccions on es tria la persona que representa cada categoria de cada sector empresarial.

Podeu consultar les candidatures en cada categoria en aquest enllaç.

 

 

Francesc Sànchez

Tècnic de polítiques sectorials

acciopoltica@esquerra.cat