Societat digital

Supercomputació per donar resposta als reptes globals

Tomàs Moré
Tomàs Moré

Fa uns dies quan llegia l’interessant article “Els superordinadors i el canvi climàtic” de Sabine Hossenfelder em venien al cap algunes reflexions que comparteixo.

Els anys 90 del segle passat a la UPC teníem uns professors analògics, meticulosos i artesans, interpretadors de línies discontínues en complexes gràfiques. Recordo Luís Virto, Bartumeu Sigalés, Joan València...) hereus de l’ofici de molts enginyers forjats a l’Escola Industrial de Barcelona i que exercien de deixebles dels grans teòrics del segle XIX: Claude-Louis Navier, George Gabriel Stokes, Osborne Reynolds, Carl Friedrich Gauss, Mikhail Vasilievich Ostrogradsky... només recordats avui dia per les seves magnífiques i genials formulacions científiques. Recordo la motivació per induir-nos la implementació de modelitzacions de dinàmica de fluids i d’elasticitat de materials, per exemple en el mètode d'elements finits; feina molt necessària pel disseny d’artefactes industrials, i tanmateix molt inviable pels encara precaris recursos de càlcul de l’època.

El 2005 es posa en marxa el superordinador MareNostrum i ja no hi teníem excusa amb el Barcelona Supercomputing Center. La capacitat de computació permet abordar reptes actuals i altres nous superiors per la recerca científica en biomedicina, aeroespacial, automoció, clima, genòmica, fotònica, noves energies... i indústria IT, que han permès publicar articles en revistes científiques, tesis doctorals, patents, crear spin-offs, col·laboracions bilaterals amb empreses... Tot i aquesta feinada l’actual versió MareNostrum 4 (de 13,7 petaflops) està ocupat al 81,2%, per tant disposava a finals de 2018 de 275 milions d’hores de processador ociosos.

El 2018 l’EuroHPC pretén impulsar el desenvolupament de tecnologia europea de computació a Barcelona i es preveu cofinançar amb un format de consorci públic (on participi també Portugal, Turquia i Croàcia) per un nou superordinador que superi 17 vegades l’actual, que sigui operatiu el 2021. La bona notícia és que el tindrem amb capacitat de 200 petaflops i ara ja es compta amb l’aposta de 100 M€ de la CE.

En aquest camí la resta del món també s’ha bellugat. En el context de confrontació tecnològica entre EEUU i la Xina cal apuntar que el rànquing de supercomputació al món, del TOP500 de superordinadors, la Xina té 219 projectes ben posicionats i EEUU només 116, tot i tenir-los més ràpids. A Wuxi (província de Jiangsu) el desembre passat van presentar el programa swOpenFOAM, vinculat al seu supercomputador Sunway TaihuLight de 93 petaflops, que permet fer simulacions hidrodinàmiques, un disseny de simulació innovador mitjançant la supercomputació i que estableix les bases per construir més plataformes d’innovació industrial i estimular l’economia local.

Hi ha competència arreu i el món gira ràpid. L’aportació de la supercomputació, des de Barcelona, també penso que ha de donar resposta als reptes globals, entre el quals també els del mil·lenni: canvi climàtic, pobresa, aigua potable, consum responsable, vida a sota l’aigua...


 

Tomàs Moré

Comissió sectorial de Societat de la Informació

societatinformacio@esquerra.cat