Fa unes setmanes el Parlament de Catalunya va aprovar, sense cap vot en contra, la Llei dels Espais Agraris, una de les primeres lleis tramitades durant aquest primer any de legislatura, i que ha de ser una eina clau pel futur, no només del sector agrari, sinó per tot el territori i, en general, per tot el país.

La protecció de l’espai agrari, que ha de comptar amb la corresponsabilització de la ciutadania a l’hora de designar quin són els espais d’alt interès agrari que de manera prioritària s’han de protegir, és fonamental per assegurar que les generacions futures, visquin en l’entorn que visquin, ho facin en un territori gestionat, que els ofereixi produccions de qualitat, i un entorn adient per gaudir d’unes bones condicions i qualitat de vida.

Però amb el que diu la Llei no n’hi ha prou, perquè aquesta ha d’anar acompanyada d’una visió àmplia en la seva aplicació, de manera que la protecció dels espais agraris sigui efectiva a partir del reconeixement de la necessitat de mantenir-los no només per a la producció d’aliments, sinó per a la seva evident i claríssima aportació en la gestió de gran part del territori.

I com que ens convé, com a país, tenir gent al territori que el treballi i el gestioni, i a més a més s’hi guanyi la vida, aquesta és un Llei clau.

I aquesta conveniència té les seves contrapartides, que són les de crear les condicions necessàries per a què l’economia de l’activitat agrària sigui viable i que els seus pagesos i ramaders s’hi guanyin la vida. I en aquest sentit, la peça clau és l’aigua i el regadiu. I el país ha de fer una aposta clara en aquest sentit, i més, en una dinàmica d’emergència climàtica evident.

Perquè amb l’activitat agrària no només es produeixen aliments, es gestiona el territori, el que aporta uns beneficis dels quals en gaudim tots. I per una mostra, el foc d’aquesta setmana a la Ribera d’Ebre, on les parcel·les cultivades, i el territori gestionat, han tingut una funció de tallafoc vital per a què el desastre no hagi estat pitjor.

Aquestes apostes ens enforteixen com a país i contribueixen a construir la República des de la base. I això, no depèn de ningú més que de nosaltres, pel que ja podem fer-ho avui.

Oriol Anson Fradera

Comissió sectorial d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

agricultura@esquerra.cat