Política Econòmica

Una llei per millorar la qualitat i el control en la contractació dels serveis d’atenció a les persones

Mercè Corretja
Mercè Corretja

Els serveis vinculats al benestar de les persones són un dels àmbits que més han evolucionat en els darrers anys, a mesura que la societat i els poders públics han hagut d’afrontar nous reptes tant estructurals com temporals o conjunturals. Per fer front a aquestes necessitats, les administracions públiques poden emprar diferents mecanismes com la gestió directa o mitjançant entitats públiques, les subvencions, els convenis o els contractes. Totes aquestes fórmules són complementàries entre sí. A Catalunya, per exemple, durant els darrers dos anys, entre la Generalitat i els governs locals, s’han celebrat contractes de serveis d’atenció a les persones per un import d’uns 2.000 milions d’euros, dels quals un 70% corresponen a serveis de competència local. Alguns dels serveis contractats són la restauració d’hospitals o de centres residencials, les colònies, els casals d’estiu per a infants, les guarderies municipals o els estands de primers auxilis i els punts lila de les festes majors.

En els darrers anys s’ha fet palès que la legislació estatal de contractes del sector públic no dona una resposta adequada a la contractació de serveis de caràcter social perquè prioritza el preu més barat front a la qualitat i provoca que guanyin els contractes empreses o entitats no especialitzades i que no tenen els estàndards de qualitat necessaris.

Tot i que les Directives europees del 2014 configuren la contractació pública com una política pública per impulsar objectius de caràcter social, ambiental o d’innovació, la legislació estatal segueix sent insuficient per assegurar una contractació de qualitat i amb valor en l’àmbit dels serveis socials. No obstant això, les Directives també preveuen que els estats puguin establir règims específics per als serveis socials i de salut que puguin tenir en compte altres principis diferents dels que regeixen la contractació pública amb caràcter general, com ara la continuïtat del servei, l’accessibilitat, l’assequibilitat, la disponibilitat i l’exhaustivitat així com les necessitats específiques dels usuaris, inclosos els grups desafavorits i vulnerables, i la seva implicació. Així mateix, s’especifica que la valoració de les ofertes en aquests contractes ha de tenir en compte criteris de qualitat i de sostenibilitat.

Per aquest motiu, en línia amb altres estats de la Unió Europea, el Govern de la Generalitat l’any 2016, i a iniciativa del Conseller Raül Romeva, va començar a treballar en una llei catalana de contractes d’atenció a les persones que posi la persona en primer terme i asseguri la màxima qualitat, la responsabilitat social i el compromís de les entitats i empreses i el control públic del servei.

La llei que s’està tramitant al Parlament limita el pes del preu en el conjunt de l’oferta, de forma que no podrà superar el 40% de la puntuació (o bé el 30% en el cas dels serveis sanitaris), de forma que el 60 o el 70% de l’oferta es valorarà amb criteris de qualitat; prohibeix la subhasta i permet puntuar aquelles empreses o entitats que tenen un nivell més alt de responsabilitat social.

En cap cas la llei pretén externalitzar o privatitzar serveis. Ben al contrari, la llei actuarà només quan el servei en qüestió no s’estigui prestant de forma directa per la pròpia administració, en règim d’autogestió o per altres fórmules, tal com estableix l’article 3.

Pel que fa al control d’execució, la llei la realització d’auditories i inspeccions periòdiques i la participació dels usuaris mitjançant enquestes de satisfacció i preveu que, en el cas que aquestes siguin negatives, es pugui resoldre el contracte.

En conclusió, la llei de contractes de serveis a les persones garanteix que els serveis socials, sanitaris i comunitaris es puguin contractar amb principis que primin la qualitat i la responsabilitat social de les empreses i entitats per damunt del preu per tal que això repercuteixi en un millor servei. Aquest és el model català de contractació que està impulsant el Govern de la Generalitat, centrat en la qualitat, les mesures socials, la innovació i la finalitat estratègica de la compra pública, com una eina de política econòmica per a la millora social i sostenible de Catalunya.

 

Mercè Corretja

Directora General de Contractació Pública

Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda