*Article publicat a La Vanguardia

Vivim una situació inèdita. La primera gran pandèmia de l’era global, que en un món que ha vist escurçades totes les distàncies, amenaça de provocar una nova recessió econòmica quan tot just començàvem a mirar el futur amb cert optimisme. Ha costat molt deixar enrere la dècada de l’austeritat, amb un impacte directe sobre els pilars de l’estat del benestar en el moment que la població més el necessitava. Aquesta crisi no l’han de pagar els que encara paguen l’última gran recessió. Aquesta crisi no la poden pagar els de sempre.

Afrontem la crisi del Coronavirus des de tres fronts. El primer, l’interior. Des del Govern de Catalunya ens hem fixat com a prioritat paral·lela a la contenció de la pandèmia protegir els llocs de treball i donar el màxim suport a emprenedors, autònoms i a les petites i mitjanes empreses que de la nit al dia han quedat en l’absoluta vulnerabilitat. En aquest sentit, si fa unes setmanes deia que era importantíssim aprovar el pressupost 2020, ara ja és urgent. No podem continuar treballant amb paràmetres del 2017 i menys davant d’una situació d’emergència com la que vivim.

Malgrat això, en menys d’una setmana hem mobilitzat un primer paquet de 1.000 milions d’euros a través d’una línia de préstecs sota la garantia de l’Institut Català de Finances; hem establert una moratòria en el pagament de la taxa turística i de la resta de tributs propis i cedits de la Generalitat; hem destinat 7,5 milions d’euros a una prestació econòmica de fins a 2.000 euros per autònom; i hem fixat mesures per assegurar que la contractació pública continua inalterable i garantir que les empreses que treballen per a la Generalitat segueixin cobrant i mantenint l’ocupació malgrat no puguin prestar efectivament el servei. Tot això acompanyat de mesures per reforçar el sistema de salut i de benestar com la gratuïtat del telèfon 061 i la preservació a través d’una targeta moneder de les beques menjador mentre duri el tancament de les escoles. I el més important, ja hem iniciat un assaig clínic per intentar reduir la transmissió del coronavirus.

El segon front són les mesures econòmiques que ha d’emprendre el Govern de l’Estat perquè és qui té les eines i les competències per fer-ho. Hem d’aprendre la lliçó de 2008 i entendre que cal reaccionar ràpid i no negant una realitat que ens amenaça de nou de superar-nos. Per això he traslladat personalment a diverses ministres d’Espanya que creiem urgent que el Govern de l’Estat decreti una moratòria general de les quotes d’autònoms, de la Seguretat Social pels empresaris i de l’IVA mentre duri l’estat d’alarma. Algunes de les mesures aprovades fins ara van en la bona direcció però cal ser encara més agosarats perquè ens trobem en una situació de gran excepcionalitat que requereix tota la valentia possible.

I el tercer front és a Europa. És imprescindible una política generalitzada de les autoritats monetàries per afavorir préstecs. És vital que el Banc Central Europeu sigui molt més actiu del que ho ha estat fins ara i aposti de forma clara i contundent per evitar que el que pot ser una crisi conjuntural esdevingui estructural. Així els hi hem traslladat als nostres interlocutors i ens hi hem posat a disposició.

La resposta de la ciutadania de Catalunya és majoritàriament exemplar. Com sempre. La solidaritat és un dels nostres millors fets diferencials. Aquests dies ho he pogut copsar parlant amb representants de treballadors i empresaris. Però ara a qui més ens toca estar a l’alçada és als poders públics. A aquells a qui la ciutadania ens ha delegat gestionar el bé comú. Toca ser proactius. Pràctics. Determinats. Sortit de la retòrica buida i prendre decisions. Ara és l’hora de la política. Ara és l’hora dels fets i de la cooperació.

Pere Aragonès i Garcia

Vicepresident i Conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat