Amb aquesta crisi inesperada de la Covid-19, de sobte ens hem adonat dels riscos del sistema, i de la necessitat de garantir el proveïment d’aliments al conjunt de la ciutadania (segons l’origen del terme: els que viuen a les ciutats). És una obvietat, però semblava que l’havíem oblidat: sense pagesos i pageses, pescadors, elaboradors... no hi ha aliments. El coronavirus ens ha fet reprendre consciència que aquest sector és vital, també en el sentit etimològic, és a dir, sense ells el nostre model de societat seria inviable. I per això cal tenir cura d’aquest sector, perquè d’ell en depenem poder continuar alimentant-nos cada dia.

És alhora un sector estratègic. Per una banda pel seu arrelament al territori, que genera activitat i dóna vida a viles i pobles del conjunt del país i manté la riquesa i diversitat de paisatges (en francès, per exemple, els pagesos són els pay-sans, els que donen forma al paisatge). És també un actor clau dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que marcaran l’agenda política dels propers anys. I last but not least, és el primer sector de la nostra economia: el sector primari i la indústria agroalimentària conformen un teixit que ocupa directament a 160.000 persones i genera un volum de negoci anual de prop de 40 mil milions d’euros. Un sector que, com ja s’ha constatat en altres crisis, és el més resilient davant contextos de dificultats com el que estem vivint ara.

Aquests dies veiem moltes i més que merescudes mostres de suport a tot el col·lectiu sanitari, per l’extraordinària feina que fan al servei de les persones. Un reconeixement, també, pel conjunt del sector agroalimentari del nostre país, que vetlla perquè mengem cada dia i és un dels motors principals de la nostra economia.

Ramon Sentmartí

Director de la Promotora dels Aliments Catalans (PRODECA)