La crisi provocada pel coronavirus ens ha agafat a contrapeu. Per motius de prevenció i salut pública o bé perquè treballadors i treballadores s’han de fer càrrec de la cura dels infants arran del tancament de les escoles, empreses (les que ho han pogut fer) i administracions públiques s’han vist forçades a redissenyar a correcuita els procediments de treball. Les primeres per mantenir un cert grau de funcionament que els permetés minorar l’impacte econòmic que la disminució significativa d’activitat o el tancament efectiu els ha comportat, i les segones per no aturar la maquinària burocràtica i seguir proporcionant serveis i respostes a la ciutadania.

Així ha estat com l’emergència sanitària ha generalitzat el recurs al Teletreball, que pot fixar un abans i un després en els sistemes d’organització del treball, accelerant una tendència que ja existia, encara que de manera molt minoritària, en algunes empreses i sectors professionals especialitzats (principalment on s’ha produït l’externalització de certes activitats i es treballa per projectes).

Ara, s’ha posat de manifest que aquelles tasques burocràtiques considerades com a rutinàries, i gràcies a les TIC’s, també poden realitzar-se des de fora del centre de treball, sense que això hagi provocat un daltabaix en la realització de l’activitat o un trencament en la cadena de comandament.

Tanmateix, un cop passat el moment més greu de la situació excepcional que estem vivint, caldria normativitzar acuradament - amb visió de futur i tenint molt en compte criteris mediambientals i de conciliació de la vida personal i laboral, - aquesta forma de treball; parlo en concret de l’Estatut dels Treballadors, els Convenis Col·lectius i els acords d’empresa, per tal que no impliqui, entre altres qüestions, una reducció dels drets dels treballadors i les treballadores.

A continuació sintetitzaré, de manera molt esquemàtica, algunes qüestions a tenir en compte, i que poden presentar cert grau de complexitat i conflictivitat, a l’hora de reglamentar el Teletreball.

• Qui assumirà els costos dels equipaments informàtics i de comunicació?

• Qui es farà càrrec dels costos d’adaptació de l’espai on es desenvoluparà la feina? (no necessàriament ha de ser al domicili particular).

• Com s’organitzarà la formació i el control sobre els riscos laborals?

• Com es controlarà l’horari de treball efectiu? I les desconnexions?

• L’exercici ha de ser voluntari i a petició del treballador o treballadora, amb consentiment per les dues parts.

• Evitar que les empreses (siguin privades o públiques) vulguin aprofitar l’avinentesa per canviar treballadors i treballadores de plantilla per autònoms.

Des d’ERC haurem d’estar amatents i treballar amb consciència, en els espais que corresponguin (Govern, Parlament, Ajuntaments, Congrés), per aconseguir que la normativització del “Teletreball” respecti els drets laborals de les persones que ho realitzin.

Mingo Meseguer

Sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social