Aquests mesos passats han estat complicats, i no sembla pas que els pròxims vagin a deixar de ser-ho. En aquestes circumstàncies, i encara que afecta a tots els aspectes de la nostra existència, continuem prestant poca atenció al fet burocràtic; a tot l'entramat en els àmbits de la gestió i l’administració, que al cap i a la fi són els mitjans que té la ciutadania per a accedir a tot allò que, emanant de les normatives i les lleis, és necessari per regular les relacions i la vida econòmica i social: treball, educació, sanitat, prestacions, etc.

Si per a moltes persones i col·lectius la seva situació abans de la pandèmia era de mera supervivència, l’efecte del virus els està sent devastador. Al desori burocràtic al qual estem assistim s’ha afegit la bretxa tecnològica existent, que penalitza els més vulnerables per la seva manca de recursos materials i formatius, per accedir-hi a la realització dels tràmits administratius que els hi són vitals per poder afrontar el dia a dia. Aquestes circumstàncies només fa que reblar la injustícia sobre la vida i la salut.

Tres exemples que ho deixen ben palès:

• ERTO’s: es van posar en marxa a mitjans de març, set mesos més tard encara hi ha un munt d’incidències, persones que no han cobrat, expedients perduts, deficient servei del SEPE, etc., i ja estem a la segona pròrroga (una matisació important: d’aquest desori no en tenen la culpa ni els treballadors i treballadores del SEPE, ni tampoc del SOC).

• INGRÉS MÍNIM VITAL: a finals del mes de maig, el govern de l’Estat ho va aprovar. Anava dirigit a 850.000 llars sense ingressos. El president Sánchez reiterava constantment: “no deixarem a ningú penjat”, “un gran pas per la decència i la justícia social”. A hores d’ara continua la lentitud en el reconeixement de la prestació (fonts de la Seguretat Social parlen de col·lapse), i el nombre de persones beneficiàries que l’han rebut és molt baix amb relació al que es va dir (a 24 de setembre s’havien aprovat unes 90.000 sol·licituds).

• PRESTACIÓ EXTRAORDINÀRIA TREBALLADORES DE LA LLAR: creada en els moments més durs de la pandèmia, a finals de març, era la primera vegada que es reconeixia l’accés a una prestació per desocupació a aquest col·lectiu. El Ministeri de Treball va començar a pagar-la a finals de juliol i, de moment, més de la meitat de les 32.000 sol·licitants encara no l'han cobrada.

Weber tenia raó quan deia que la burocràcia és un instrument de dominació social, però en el futur, la bona governança republicana, per ser creïble, haurà d’implementar sistemes de gestió i administració facilitadors, que siguin eficients i eficaços per a la ciutadania, en lloc dels actuals que només se centren en el control massiu impersonal, la coerció i la punció. Malauradament, aquest desori burocràtic està enfonsant famílies senceres.

Mingo Meseguer

President de la sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social

treball@esquerra.cat