La sobirania digital implica que les tecnologies digitals facilitin la transició de la nostra actual economia del capitalisme de vigilància –on un grapat d'empreses dels Estats Units i la Xina lluiten per al control digital global–, a un futur digital centrat en les persones, basat en millors drets laborals, mediambientals i civils.

Podem considerar que la sobirania digital inclou les infraestructures, les tecnologies de la informació i les comunicacions així com les pròpies dades, i cal que tot plegat s’ajusti a les normes, necessitats i interessos dels ciutadans de cada país. Les grans tecnologies tendeixen a generar monopolis de dades que impacten en la llibertat individual de les persones, per això cal que a través de la sobirania digital es democratitzin.

Per un altre costat, la transformació digital hauria de garantir el respecte pels valors i els drets fonamentals, hauria de generar oportunitats de participació sense discriminació atenent a la diversitat i la inclusió i hauria de proporcionar serveis transparents i amigables basats en la cocreació i col·laboració.

La sobirania digital també vol dir apostar per l’apoderament i alfabetització digital, de manera que no sigui un impediment per ningú poder relacionar-se amb l’administració a través d’identitats digitals, així com tenir el control de les pròpies dades, tot plegat garantint-ne la seguretat a partir de marcs regulatoris sòlids.

Per garantir aquesta sobirania digital és important basar la seva estratègia, pel que fa a les tecnologies de la informació, en l’ús d’estàndards oberts que permetin la reutilització de les eines i les dades facilitant d’aquesta manera la interoperabilitat dels diferents actors.

Tanmateix, la sobirania digital ha de permetre aplicar la intel·ligència artificial (IA) i altres tecnologies innovadores en el desenvolupament de polítiques públiques i serveis centrats en la ciutadania.

Toni Sánchez i Pep Mur

societatinformacio@esquerra.cat