La tramitació al Parlament del projecte de llei de les àrees de promoció econòmica urbana (APEUs), la darrera legislatura, va ser una excel·lent oportunitat per contrastar el substrat ideològic real de les diferents formacions polítiques presents al Parlament.

La concepció del projecte de llei dels APEU’s, a roda del concepte dels BID’s, present des de fa temps a la cultura comercial anglosaxona, va viure un llarg trajecte de concepció en el si de la conselleria d’empresa. I és que posar fil a la agulla per regular els mecanismes que permetin l’aplicació de recursos privats, i la capacitat de decisió, en certs àmbits, amb la finalitat de promoure l’activitat econòmica, en un àmbit territorial definit, conciliant-ho amb la indelegable competència municipal sobre l’espai públic, no és quelcom fàcil. Tanmateix, la eclosió diferida de la legislatura va alterar el calendari previst per la seva aprovació, propiciant una tramitació urgent al Parlament, amb poques i telemàtiques compareixences, en el context del COVID19.

En poques paraules, els poseidors, que no propietaris, dels locals comercials en planta baixa, de l’espai que integri l’APEU, sotmeten al coneixement i aprovació de l’Ajuntament un pla d’acció, que es finança amb les quotes, obligatòries i per tant recaptades de forma subsidiària per l’administració; de tots els establiments inclosos en ell. Les actuacions que integren el pla son complementàries de les competències municipals, mai hi actuen en substitució.

La naturalesa del projecte de llei, que regula la colaboració públic-privada i les preses per la seva aprovació, van comportar que Comuns i CUP es desentenguessin de la seva tramitació, apel·lant a que comportava la privatització de l’espai públic. Mancats d’altres suports, només la determinació d’ERC a la hora de defensar el municipalisme ha fet possible que el projecte de llei faci previsió del rol dels ajuntaments, com a un dels possibles promotors d’aquests ens, així com el reforç de les seves capacitats de fiscalització i previsió de mitjans futurs de finançament mitjançant noves figures fiscals.

Jordi Orobitg

Vocal de la sectorial de Comerç Turisme i Consum

comercturisme@esquerra.cat