I torna a arribar l’estiu i, de manera inexorable, tornem a patir pels incendis forestals. La llàstima és que “només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona”, i l’única cosa que podem fer a l’estiu és estar amatents per detectar i apagar els incendis el més aviat possible, abans de que es converteixin en un Gran Incendi Forestal (GIF).

Ja fa molts anys que tenim un model basat en l’extinció; i és cert que aquest model a Catalunya ratlla l’excel·lència (Bombers, ADF), segurament perquè n’hem anat aprenent dels molts episodis d’incendis que hem tingut (1986, 1994, 1998, 2003, ...). Però des del mateix cos de bombers, els tècnics del GRAF (Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals) ens avisen una i altra vegada de que podem patir grans incendis que superin la capacitat d’extinció i que poden afectar a gran part del nostre país. La possibilitat de patir al nostre país una tragèdia com a Portugal, a Grècia, o com recentment al Canadà, cal tenir-la ben present.

L’abandó de molts conreus ha fet duplicar la superfície forestal en els últims seixanta anys, i la manca de rendibilitat ha provocat l’acumulació de combustible per falta de gestió, any rere any. O sigui, que tenim unes masses boscoses sense discontinuïtat i cada vegada més carregades de combustible: la tempesta perfecta!

Per tot això cal tenir ben present aquella dita de que “els focs de l’estiu s’apaguen a l’hivern”. Ens cal una aposta decidida per planificar i gestionar els nostres boscos amb criteris ambientals i de prevenció d’incendis. Tots els tècnics coincideixen que ens cal un territori amb un mosaic agro-forestal que sigui més resilient davant l’amenaça dels grans incendis, i això només s’aconsegueix donant vida i generant activitat al territori.

Si volem conservar els nostres boscos i millorar la biodiversitat, hem de promoure que les activitats que s’hi donen siguin rendibles econòmicament. Hem d’entendre que els “cuidadors” del país són els pagesos, ramaders i silvicultors, i que només ens en sortirem si les accions de govern ajuden a valoritzar i tutelar aquesta feina ambiental que fan.

Un primer pas ha estat posar dins del mateix paraigües del Departament d’Alimentació i Acció Climàtica la visió ambiental i la del sector primari. Un gran encert, ja que de país només n’hi ha un, i no pot ser que continuem amb polítiques contradictòries o de bloqueig que no condueixen enlloc. Els pagesos, ramaders, silvicultors i pescadors són els garants de la conservació del territori. Ho han estat generació rere generació per deixar un país millor a les futures generacions, ja que era el seu mitjà de vida . Ara hem de continuar fent-ho de la mà de tota la societat, fent-la partícip de la importància del sector primari per la nostra pròpia supervivència.

Just Serra

Sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

agricultura@esquerra.cat