Novament ens trobem en un intent de regulació ministerial en l'àmbit d'universitats, sense debatre a fons ni el model d'universitat que demana la societat actual, ni repensar el model de recerca (bàsica i aplicada).

Per si això fora poc, no s'ha comptat amb la participació activa dels rectors i rectores, ni de la comunitat universitària, com hom coneix, integrada per l'estudiantat, el professorat docent i investigador i el personal d'administració i serveis, que en desenvolupen les funcions inherents a la docència, la recerca i la transferència de coneixement, però tampoc dels seus agents socials.

La comunitat universitària en més d'una ocasió ha manifestat la seva preocupació pel disseny de la carrera docent i investigadora i la falta de mesures per acabar amb la seva inestabilitat així com la precarietat de les plantilles tot reclamant un major finançament.

A l'Avantprojecte de Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) presentat el passat 31 d'agost al Consell de Ministres, s'aprecia que es continuen sense resoldre en primer terme, els problemes de la precarietat i inestabilitat del professorat laboral (recordem que seguim sense un Estatut del PDI). Altrament el text tampoc s'endinsa en altres temes cabdals que afecten reiteradament a les plantilles del personal de les universitats i que s'haurien pogut, si més no, plantejar per encarar un horitzó cap la seva resolució, com per exemple:

• El procés d'estabilització per al PAS i el PDI,

• la precarietat del professorat associat,

• O l'establiment d'una carrera professional real i efectiva per al PAS que permeti la promoció vertical i horitzontal.

L'Avantprojecte és un articulat barroc, gens clar i que dóna lloc a una gran dosi d'interpretació i no precisament a favor dels interessos de les universitats. A més de no abordar el problema de la carrera funcionarial a la Universitat que hauria de garantir la promoció, tampoc resol la situació del professorat associat, que actualment representa entorn el 35% de les plantilles universitàries.

I si ens endinsem en el seu text, tampoc resol com es finançarà la contractació de nou personal docent i investigador (actualment les autonomies són les que ho financien) per tant "la festa la pagaran els mateixos de sempre".

Així, qualsevol pot legislar i pretendre abordar un model de governança diferent o definir una política de contractació laboral del PDI, si no ha de posar ni un euro.

Com podeu entreveure, pel que comentem, en el text de l'Avantprojecte no s'acompanya cap memòria econòmica, per tant, no aporta una resolució al tema de finançament tant esperat (les universitats públiques mantenen una retallada acumulada en el seu conjunt d'un 20% del finançament públic des de 2009).

En resum, podem afirmar que l'Avantprojecte presentat en societat, no aporta cap solució ni a la precarietat ni a la resta dels problemes endèmics del nostre sistema universitari, al revés, imposa un canvi de paradigma en la governança i gestió de les universitats sense haver comptat amb l'opinió de la seva comunitat i els màxims representants.

Les expectatives generades per les universitats no han estat contemplades en el contingut de la futurible Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU).

Eva Jané

Presidenta de la sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació

universitatsrecerca@esquerra.cat