Conciliació, parentalitat, quotes, copes, microcrèdits, plans d’igualtat, .… són paraules que gairebé de manera automàtica associem amb les dones.

Però, i quan parlem de negoci, empresa, nòmines, alts càrrecs, què passa quan sentim aquestes paraules? (No t’incomodis, acostuma a passar).

Ser dona i empresària no és fàcil. Però no pel fet de ser dona, sinó pel fet de ser empresària. L'entorn no ajuda, es manté el monopoli del patriarcat en els càrrecs alts il’abordatge de gènere sempre és des del punt més feble.

Al nostre país tenim grans dones, més que preparades, que cada dia lideren les seves empreses i tenen moltes dificultats per trobar espai on sentir-se reflectides. És cert que tenim exemples positius com la nova presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, que és la primera presidenta d’aquesta institució en els seus 135 anys d’història. Ara bé, ens cal avançar molt més, tant a nivell de país, com de moviment republicà com també a nivell d’organització.

A tots aquests tres nivells necessitem que les dones empresàries i professionals tinguin molts més i espais per debatre i elaborar propostes sobre competitivitat, creixement i reptes de futur. Que parlem de talent, innovació i de diners. De contractació i de la dificultat que esdevé invertir en aquests temps de incertesa. Visibilitat, reconeixement, i un clar i desacomplexat acostament al món associatiu empresarial.

És l’hora de de fer un pas endavant, i fer que en l’entorn republicà hi hagi més espai per ales dones empresàries i directives, i, en conseqüència, trobar les fórmules per fer-lo real i útil.

Núria Cortés

Vocal de la sectorial d’Empresa

empresa@esquerra.cat