Treball Autònoms i Economia Social

Exigim el traspàs de les competències de les polítiques passives d'ocupació

Mercè Garau
Mercè Garau

Sense deixar d’aspirar a un estat propi i “en el mentrestant”, com diria na Dolors Bassa, és necessari que ens dotem del màxim d’instruments d’autogovern. La crisi de la pandèmia ens ha mostrat, un cop més, la nostra desgràcia quan depenem de la gestió directa del gobierno d’Espanya. El desastre en la gestió de les prestacions per desocupació, dels Ertos i dels altres ajuts que depenen del SEPE ha provocat situacions personals intolerables i cal que reivindiquem per a Catalunya la competència de les polítiques passives d’ocupació (PPO).

El gobierno s’ha mostrat sempre molt gelós de la caixa, tant si és per recaptar els nostres impostos com si és per retornar-nos-en les engrunes. La ciutadania ha hagut de pagar les conseqüències d’una administració burocratitzada, distanciada, obsoleta en els seus procediments administratius i en els seus sistemes informàtics.

Quan el 1995 la Generalitat va assumir les competències en polítiques d’ocupació ho va fer només a mitges, ja que només li foren traspassades les polítiques actives (PAO), les destinades a combatre l’atur. Per contra, les polítiques passives (PPO), les dedicades a pal·liar els efectes econòmics de la situació d’atur dispensant prestacions (d’atur, IMV, etc.), aquestes l’estat se les va reservar gelosament, amb l’argument -gastat i fals- de preservar la caixa única.

I tanmateix, en el cas de les PAO, l’estat es reserva les decisions estratègiques, les de contingut polític i econòmic, marcant les grans línies que delimiten i mutilen la capacitat de Catalunya per aplicar les polítiques d’ocupació ajustades a les característiques del nostre teixit empresarial i de la nostra població activa.

Però si amb aquest petit marge, Catalunya és un territori on mitjançant les PAO s’obtenen dels millors resultats comparatius respecte a la resta de territori estatal, és imprescindible plantar cara a l’estat i reclamar que, d’una vegada per totes, traslladi a la Generalitat la gestió de les polítiques passives. Tenim l’estructura física (les 69 oficines de treball de la Generalitat), els recursos humans (amb el personal del SEPE transferible), la capacitat tecnològica (amb unes TIC més ben dotades i actualitzades que els obsolets sistemes estatals) i la voluntat i el compromís de servir els nostres ciutadans.

 

Mercè Garau i Blanes

Vocal de la sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social

treball@esquerra.cat