La recuperació econòmica post-pandèmia ha de passar, indubtablement, per un canvi de model productiu. Són majoria les veus que, bé per pur convenciment, bé per evidència davant les nefastes conseqüències en termes de desigualtat i precarietat laboral que van comportar les polítiques d’austeritat, han reclamat una reconstrucció basada en la creació d’alt valor afegit. I això vol dir, de manera molt abreujada, abandonar la vella recepta d’incrementar la competitivitat mitjançant abaixar salaris i impulsar polítiques que millorin la productivitat, com apostar d’una manera decidida per la inversió en R+D+i.

La resposta europea a les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia sembla apuntar en aquesta mateixa direcció i l’aprovació dels 750.000M€ del fons Next Generation UE és un dels seus màxims exponents. D’aquesta generosa quantitat de recursos, l’Estat espanyol ja ha començat a percebre les primeres quantitats d’un total de 140.000M€ en concepte de transferències i préstecs que rebrà durant un període de només 6 anys. A més a més, cal remarcar la condicionalitat imposada per al gradual desemborsament dels recursos, lligada a la consecució de canvis estructurals en relació amb els principals reptes a assolir durant els pròxims anys com la digitalització i la transició energètica.

El repte, per tant, és immens i per assolir amb èxit els ambiciosos objectius marcats jugarà un paper clau la governança que es dibuixi al voltant de la gestió dels fons europeus de reconstrucció.

Històricament l’Estat espanyol s’ha caracteritzat per adoptar una visió centralista i uniformitzadora a l’hora de dissenyar i imposar les seves polítiques, obviant una realitat plural i oblidant, en massa ocasions, que és cada territori el millor coneixedor de la seva realitat econòmica i social i qui té major informació per adequar els projectes a la seva idiosincràsia.

És per això que ara, davant del repte majúscul que se’ns presenta, hem de treballar per aconseguir una co-governanaça efectiva dels fons europeus, que impliqui necessàriament a les administracions territorials en totes les etapes del procés, des del disseny fins a la seva execució. Només així podrem garantir que els projectes comptin amb un veritable caràcter eficaç i transformador, objectius pels quals es van concebre.

Al cap i a la fi, estem exigint el dret a dibuixar el nostre futur, perquè estem convençudes que és la millor opció a l’hora de definir el model econòmic que volem per a la nova generació.

Marta Moreno

Secretaria General de la sectorial de Política Econòmica

economia@esquerra.cat