Després del llarg i dolorós sotrac de la crisi de la covid19, poc a poc el sector del turisme es comença a recuperar després d’un estiu en que en alguns moments s’han superat ocupacions del 90% a algunes marques del país com la Costa Brava centre o el Pirineu, i s’ha arribat a llindars més moderats però ja respectables a ciutats com Barcelona.

Amb el retorn del turisme, reapareixen alguns dels debats que l’any 2019 les principals destinacions mundials tenien entorn als avantatges i inconvenients de l’activitat turística, especialment aquelles amb una menor capacitat de càrrega.

Per exemple, a Dubrovnik es va plantejar posar un límit de 8.000 turistes al seu casc antic, o bé Venècia planteja de cara al 2022 un màxim de turistes amb reserva prèvia per entrar a la ciutat. Amsterdam ha posat el topall en 20 milions de pernoctacions, les quals per cert ja es van superar el 2019.

Aquest estiu hem pogut veure cues de fins a 4 hores per a poder accedir a Es Caló Des Moro a Mallorca, una cala de petites dimensions i de les més privilegiades de l’illa. Encara que a l’agost és físicament impossible satisfer la demanda de visites d’aquesta cala.

Té sentit posar límits al turisme? Aquest és un debat força relatiu, ja que habitualment el turisme acostuma a concentrar-se en el temps i/o l’espai, esdevenint una activitat o bé estacional o bé concentrada en àrees concretes.

Malgrat anys d’esforços, el cert és que els successius plans estratègics per exemple de Catalunya o Barcelona no han aconseguit els seus objectius de desconcentració, o si més no, els turistes que s’han repartit millor no ho han fet en detriment de l’augment d’aquells que visitaven espais tradicionalment turístics.

En poc temps, possiblement caldrà replantejar les polítiques turístiques a casa nostra, i pensar si té sentit tornar al 2019 o bé en té més pensar en un escenari intermedi, que faci compatible el turisme amb la vida a les ciutats i pobles. Caldrà veure com.

Eduard Cuscó

Vocal de Turisme de la sectorial de Comerç, Turisme i Consum

comercturisme@esquerra.cat