A les universitats catalanes hi ha el 15,6% dels estudiants de grau de tot l’Estat espanyol, però l’Administració General de l’Estat només els destina el 14,1% de les beques i el 12,7% dels diners. Són dades oficials, del Ministeri d’Universitats. Tenen sentit aquestes xifres?

Podem entendre que el percentatge de beques (14,1%) sigui inferior al d’estudiants (15,6%) perquè el PIB per càpita a Catalunya és superior a la mitjana espanyola, i podem pensar que hi ha menys estudiants que en necessiten. Ara bé, que el percentatge de diners (12,7%) sigui inferior al del nombre de beques (14,1%) vol dir que les beques que arriben ho fan amb menys diners que a la resta de l’Estat. Un fet absolutament injustificable perquè les taxes universitàries a Catalunya són les més altes de l’Estat (un 86% superiors a la mitjana espanyola).

No és un fet aïllat, la lògica segons la qual com més cares siguin les matrícules més diners han de venir amb cada beca només es compleix a 5 comunitats autònomes. La immensa majoria viuen en un escenari absurd i injust on o bé les beques arriben amb menys diners tot i que les taxes són de les cares (en relació a la mitjana espanyola) o bé arriben amb més diners tot i que les taxes són de les barates.

Aquest desgavell només és possible perquè el govern espanyol va transferir a totes les comunitats autònomes la competència per fixar els preus de les matrícules però en canvi –amb l’excepció del País Basc- es nega a transferir la de les beques. I això que ja fa més de vint anys que el Tribunal Constitucional va dir que, en el cas de Catalunya, la competència és de la Generalitat...

PS: Aquesta és una de des dades que s’analitzen al llibre “Una asimetria cartografiada. Els Països Catalans i Espanya en 27 mapes” que ha guanyat el Premi d’Assaig Irla d’enguany.

Quim Bosch

Vocal de la sectorial d’Universitats, Recerca i Innovació

universitatsrecerca@esquerra.cat