L’impost de la plusvàlua és una figura mal configurada des de bon principi per part del legislador estatal. Només cal recordar com fins l’any 2014 la llei obligava a exigir-lo fins i tot en supòsits de pèrdua d’un immoble fruit d’execucions hipotecàries. També amb l’anterior crisi econòmica es va posar de manifest una altra situació injusta en la qual es generava una càrrega tributària sense que existís cap guany patrimonial.

Concretament en aquelles transmissions en les que es posava de manifest una pèrdua de valor dels terrenys, però en canvi l’aplicació del mètode de càlcul de la base imposable sempre donava com a resultat un increment de valor. Aquestes situacions no són acceptables des del punt de vista de justícia tributària i s’expliquen exclusivament per la deixadesa dels successius governs estatals en la definició inicial i posterior revisió de la norma.

Finalment la sentència coneguda recentment dictamina que aquest mètode de càlcul és inconstitucional en la mesura que no garanteix el principi de capacitat econòmica, i per tant, insta al legislador estatal a definir una nova estructura de l’impost. És a dir, no posa en qüestió la naturalesa de l’impost, sinó la seva configuració actual.

I és que el sentit teòric d’aquest tribut parteix de la base que els guanys patrimonials obtinguts en els terrenys són, en part, gràcies a l’acció urbanística promoguda i executada pels ajuntaments, de manera que en el moment de la transmissió es retorna part d’aquest guany a l’erari públic, amb una lògica redistributiva.

Més enllà de la sentència en qüestió, no se’ns escapa que aquest és un exemple més de la inacció dels diferents governs de l’Estat en tot allò referent al municipalisme. I és que els darrers anys s’han centrat més en el control i tutela dels ajuntaments que no en abordar la necessària reforma del model de finançament local que doti als ajuntaments dels recursos necessaris per exercir les competències assignades.

Des de les diferents cambres parlamentàries batallarem per tal que el govern de l’Estat assumeixi la seva responsabilitat i articuli els mecanismes de compensació necessaris per garantir la suficiència financera dels ajuntaments. Som el principal partit municipalista del país i exercirem el lideratge en defensa dels ajuntaments.

Carlos Linares

Vocal de Municipalisme de la sectorial de Política Econòmica i Financera

economia@esquerra.cat