Política Econòmica

I ara inflació...

Jordi Angusto
Jordi Angusto

No hem acabat de sortir de la pandèmia, que encara amenaça amb una sisena onada i que encara no havia permès refer-nos del tot econòmicament, i ja tenim aquí un nou motiu de preocupació econòmica: la inflació, és a dir, un encariment significatiu dels preus que devora els estalvis, les pensions, els salaris... i els deutes!

Una inflació que té origen en la pròpia pandèmia però no només. Durant aquesta, oferta i demanda es van contraure; i en quasi superar-la, la demanda es va refer més ràpid que l’oferta. Al capdavall, gastar és pot fer d’immediat mentre que produir demana temps; encara més quan les cadenes globals de valor havien quasi col·lapsat i calia refer-les. I és ben sabut que si la demanda va per davant de l’oferta, els preus pugen.

A més d’això, però, el preu de l’energia d’origen fòssil s’ha disparat. Això no és a causa directa de la pandèmia i, a més, havia estat pronosticat. La urgència per dur a terme la necessària transició energètica, estava suposant una aturada en les inversions relacionades amb la detecció i extracció d’energies fòssils; i això ben segur suposaria que haurien de mancar, i fer pujar els seu preu, abans no disposéssim de prou oferta d’energies renovables.

Però més enllà d’explicar les causes de la inflació, la qüestió ara és com fer-li front. Quelcom que obre un dilema gens trivial: indexar salaris i pensions, per protegir les classes treballadores, amb el risc que això la cronifiqui; o, per evitar la cronificació, acceptar la pèrdua de poder adquisitiu i esperar que sigui poc i que aviat es compensi.

De fet, els factors conjunturals rere la pujada de preus desapareixeran aviat. I pel que fa a l’energia, no hi ha dubte que l’augment de la fòssil suposarà un impuls a les renovables que, a més d’afavorir la lluita contra el canvi climàtic, també la farà més barata.

Acceptar el cop d’inflació perquè sigui això, un cop, i no pas un fenomen crònic, segurament seria l’opció teòricament més correcte; però a la pràctica, els qui perden poder adquisitiu no romandran passius i demanaran mesures. Així doncs, governs i bancs centrals tenen a les mans una patata calenta que tant de bo sàpiguen gestionar bé.

 

Jordi Angusto

President de la sectorial de Política Econòmica i Financera

economia@esquerra.cat