Treball Autònoms i Economia Social

Els ERTOs, un mecanisme per evitar la destrucció d’ocupació

Ariadna Guixé
Ariadna Guixé

Amb la declaració de pandèmia global realitzada per l’Organització Mundial de la Salut, es va produir un escenari sense precedents en la història de l’economia i del treball.

D’ençà de l’inici de l’estat d’alarma que va entrar en vigor el 14 de març de 2020, es van adoptar una sèrie de mesures sociolaborals urgents per protegir el treball i fomentar la reactivació econòmica. Des de llavors, la situació laboral s’ha caracteritzat per la tramitació d’un elevat nombre d’Expedients de Regulació Temporals d’Ocupació (ERTOs), a través dels quals s’ha pogut suspendre contractes o reduir la jornada de treball de les persones treballadores.

En el punt més àlgid de la pandèmia, l’abril de 2020, més de 3,5 milions de persones treballadores de l’Estat espanyol van estar afectades per un ERTO, dels quals el 89% es trobaven en situació de suspensió de contracte mentre que només l’11% estava afectat per un expedient de reducció de jornada.

No és fins a juliol de 2020, que el nombre de persones treballadores afectades per un ERTO davalla fins a situar-se per sota del milió (aquell mes va tancar amb un total 868.509 persones afectades).

La gradual flexibilització de les mesures i restriccions provocades per la COVID-19, i la reactivació de l’activitat econòmica i del teixit productiu, ha comportat un descens progressiu de les persones treballadores afectades per ERTOs. Concretament, respecte al moment més agut de la crisi, s’han activat el 94,7% dels llocs de treball que van estar en aquesta situació.

Des de l’inici, es va evidenciar que el marc normatiu sociolaboral no estava dissenyat ni preparat per donar resposta a situacions reals de crisis globals com l’ocasionada per la COVID-19. L’escenari provocat també va aflorar una preocupant falta de coordinació i comunicació entre els diferents organismes.

En aquest context, cal destacar que arran de la situació d’emergència provocada per la pandèmia, han entrat en vigor més de quinze regulacions legislatives en matèria sociolaboral. D’aquesta forma, la normativa laboral és la que s’ha vist més alterada per intempestives regulacions vinculades als ERTOs, tals com la salvaguarda d’ocupació, exoneracions a la Seguretat Social, interrupció del còmput en contractes temporals, la coneguda com a “prohibició d’acomiadar”, etc. L’escenari anterior ha provocat una gran incertesa a l’hora de resoldre les diferents casuístiques laborals vinculades als ERTOs que s’han anat succeint.

Per a futures situacions d’emergència caldria incorporar al Reial decret 1483/2012 de 29 d’octubre, nous procediments abreviats de suspensió de contractes i reducció de jornada que permetin una àgil aplicació d’aquests mecanismes i alhora, establir mesures per a reforçar la protecció oferta a les persones treballadores afectades pels mateixos.

 

Ariadna Guixé i Ors

Advocada laboralista i secretaria general de la sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social

treball@esquerra.cat