*Article publicat a Naciodigital

Totes les dades demostren que la gent jove és un dels sectors de la societat més precaritzat: més atur, més temporalitat i menys capacitat de denunciar abusos laborals. Amb la pandèmia s’ha evidenciat, a més, que la nostra salut mental es fragilitza en contextos adversos com el que hem viscut. Aquest era un bon moment per demostrar-nos que era possible recuperar drets laborals, però el govern espanyol, lluny d’aprofitar la majoria que els permet derogar les reformes laborals, ha apostat per limitar-se als interessos de la patronal.

Nosaltres no coneixem unes altres condicions laborals que no siguin les injustícies d’avui. La nostra generació ha entrat al mercat laboral després de la crisi del 2008, amb les retallades fetes pel PSOE i el PP amb les reformes a l’Estatut dels Treballadors. La crisi i la precarietat formen part de la nostra normalitat. Sabem que vivim pitjor que els nostres pares i sabem que l'única via és la de la recuperació total de drets i la millora plena de les condicions.

Actualment, sembla un privilegi cobrar el salari durant els mesos que dura el procés de denúncia d’un acomiadament improcedent. Però no ho és. Fa uns anys era possible, i això incentivava a denunciar encara que només haguessis treballat tres mesos en una empresa. Sembla un privilegi que no et puguin acomiadar per simple fet que una empresa redueix els seus ingressos. Però no ho és. Fa uns anys no estava permès, i això dificultava que acomiadessin.

Sembla un privilegi passar de les pràctiques laborals a un contracte indefinit. Però no ho és. Fa uns anys era possible, i això permetia tenir una carrera professional estable. Sembla un privilegi que no puguin subcontractar per abaixar el salari. Però no ho és. Fa uns anys no estava permès, i això impedia discriminacions.
 
El govern més progressista que pot tenir l’Estat espanyol té la majoria per recuperar aquests drets i assolir-ne de nous i l’ha desaprofitat. Com pot ser que no hagin tocat els aspectes més perjudicials de la reforma del PP? Com pot ser que no hagin decidit anar més enllà de la situació del 2008 i assolir més drets laborals? L’esquerra espanyola ha demostrat que no té un projecte propi i que només és capaç d’actuar dins del marc establert per la dreta. Si som independentistes també és perquè no tenim cap altra alternativa per conquerir drets, i el jovent necessitem alternatives per sobreviure.

 

Marta Rosique, diputada pel Jovent Republicà al Congrés de Diputats
Isaura González, secretària d’Emancipació del Jovent Republicà