*Article publicat a Naciodigital

Saps que les dones guanyem, de mitjana, 6.000 euros menys que els homes cada any? I que, al ritme actual, a Catalunya no aconseguirem la igualtat salarial fins a l’any 2050? En el marc del Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes, recordem que les dones som menys remunerades que els homes pel sol fet de ser dones.

La bretxa salarial és la diferència entre el salari mitjà de les dones i el salari mitjà dels homes expressada en forma de percentatge. A Catalunya, les dones vam cobrar 5.977,20 euros menys que els homes el 2021, i això representa una bretxa salarial del 20,6%; una xifra superior a la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 14,1%. És una desigualtat material injustificable sustentada per l’estructura heteropatriarcal en què vivim.

I quines són les causes concretes de la bretxa? Pensem en dos llocs de treball: una direcció empresarial i una feina de neteja. En quina posició imaginem l’home i en quina, la dona? Les dones s’han associat, històricament, a les tasques de cura, l’atenció a les persones i tasques administratives, que estan, generalment, molt menys remunerades. Aquests rols de gènere i estereotips influeixen en la decisió formativa i contractual de les noies i dels nois i determinen l’ocupació que tindran. Es tracta de la segregació laboral per motiu de gènere.

La injusta infravaloració de les capacitats i habilitats de les dones, i l’existència dels anomenats “terres enganxosos” i “sostres de vidre”, també juguen un paper clau. Però un factor explicatiu cabdal és la càrrega de les tasques domèstiques en les dones degut a la manca de corresponsabilitat per part dels homes, un fet que cal revertir i que implica que les dones optem per feines amb jornada reduïda o temporals i demanem el 93% del total d’excedències per cura d’infants. Finalment, després de tota una vida cobrant i dedicant menys temps a l’àmbit professional que els homes, les dones percebem una pensió molt més baixa.

A Esquerra Republicana treballem des de tots els nivells per denunciar i acabar amb aquesta injustícia. De fet, aquest any, engeguem la campanya “Stop Bretxa Salarial”, en la qual recorrerem el país amb una furgoneta i farem actes dinàmics i participatius a una vintena de municipis. Amb aquesta ruta lila, volem apropar-nos a la ciutadania i posar la bretxa salarial al centre de l’agenda i del debat públics.

Explicarem la nostra aposta per aplicar quotes de presència mínima de dones als sectors masculinitzats, per eliminar la penalització laboral que patim les dones en l’exercici de la maternitat i per implementar mesures que permetin una conciliació de la vida privada i la professional —com la flexibilitat horària o el teletreball— sense necessitat de reduir la jornada laboral ni el salari percebut.

La gratuïtat de l’educació fins als dos anys, aprovada per l’actual Generalitat republicana, és un molt bon exemple de mesura per afavorir la conciliació, però també l’equitat social i la igualtat d’oportunitats. I el nou servei de cangur públic que ha posat en marxa el Govern per al 2022 també permetrà disposar de més temps per a la conciliació laboral, la participació social i política, la formació i l’oci.

Alhora, el Govern vol revaloritzar els treballs de cures amb la creació d’una nova acreditació professional que permetrà accedir a unes millors condicions laborals. I precisament en l’àmbit de les cures, com a membres del grup europeu Verds/ALE, hem defensat un Pacte Europeu per a les Cures. Un gran acord polític que ha de fomentar una transició cap a una economia de la cura que replantegi les mesures macroeconòmiques europees posant el benestar i la vida de les persones al centre de totes les polítiques.

Però, si ens centrem concretament en la bretxa salarial, la legislació més important que el Parlament Europeu té sobre la taula és la Directiva sobre Transparència Salarial, en la qual som els ponents principals. Sabem que una de les formes de reduir la bretxa salarial passa per incentivar la transparència en els salaris: ens cal posar llum i taquígrafs en els salaris de cadascú. L’aprovació d’una legislació europea com aquesta implicaria que les persones empresàries haguessin d’informar, per exemple, del nivell salarial d'una vacant abans d'una entrevista de feina o, també, de la mitjana salarial per gènere de l’empresa.

Qualsevol política que duu a terme Esquerra Republicana compta amb una visió convençudament feminista enfocada a erradicar unes dinàmiques tan establertes que semblaven inamovibles, però no ho són pas. Treballar per millorar el dia a dia de les persones és la millor manera de projectar quina és la República catalana que volem i que, no en tingueu cap dubte, guanyarem. Un nou Estat que, en un món on el fantasma de l’autoritarisme és cada vegada més present, volem que sigui punta de llança de totes les causes globals justes. I, en aquesta tasca, ens necessitem a totes.

Diana Riba, diputada al Parlament Europeu

Dolors Bassa, ex-consellera de Treball, Acció Social i Famílies