El passat 28 de gener es va organitzar la jornada sobre la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya, on es van presentar els objectius i els eixos del Pla d’enfortiment de la llengua catalana al sistema universitari.

Venim d’un sistema universitari al qual li fa nosa el català, al contrari que en l’educació obligatòria que ha fet del català un dels seus punts forts, a l'ensenyament postobligatori el català es defuig tant com es pot. Observem a les nostres universitats des de graus sencers en castellà, treballs de final de grau i màster que es fan prioritàriament en castellà o anglès abans que en català fins a papers d'investigació que gairebé obligatòriament han de ser en anglès si es vol que tinguin alguna rellevància i que “comptin” per als trams de recerca. Tot això s‘arrossega des de l’inici del grau, on et matricules i molts cops no saps en quin idioma es farà la teva assignatura. Actualment és obligatori fer constar l’idioma d’impartició de l’assignatura a les guies docents, però no sempre es compleix aquest requisit, i encara massa sovint els nostres estudiants es queixen del canvi de llengua a les aules per la presència d’algú que manifesta incomprensió del català el primer dia.

És per això que, com sempre ha passat, un dret ha d’equivaldre a un deure, i els estudiants tenen dret a fer les classes en català, això vol dir que hem de poder garantir que la llengua de l’assignatura és la que diu la guia docent, i també vol dir, per altra banda, que si hi ha algun estudiant que no entén la llengua, la institució té el deure d’oferir la formació necessària gratuïtament perquè aquest estudiant pugui seguir les classes adequadament.

Repassem el marc legal vigent. L'Estatut d'autonomia de Catalunya proclama que el català és la llengua pròpia de Catalunya i, com a tal, és la llengua d'ús normal de les administracions públiques i és vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. També proclama que la llengua catalana i la llengua castellana són oficials a Catalunya. L'article 35 reitera que el català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i declara que el professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. D'acord amb l'article 50.2, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. D’altra banda, l’article 24.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (i l’article 6.4 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya fan referència a l’obligació que té el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, de conèixer suficientment les dues llengües oficials a Catalunya, d’acord amb les exigències de les seves tasques acadèmiques. Alhora, l’article 22 de la LPL estableix que l’estudiantat té dret a expressar-se en la llengua oficial que prefereixi i, per tant, té dret a emprar la llengua catalana i a ser atès en aquesta llengua. A més, l’article 6.4 de la LUC estableix que el Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el coneixement suficient de les dues llengües oficials pel professorat universitari. El Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l'acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya, estableix que professorat dels cossos docents universitaris de les universitats públiques ha d’acreditar el coneixement suficient del català en els concursos d’accés convocats per les universitats.

El marc normatiu, doncs, és prou clar per garantir que la informació sobre drets i deures en matèria de llengua a les nostres universitats ofereixi la seguretat lingüística que necessiten els estudiants. Només cal aplicar-lo. Amb fermesa i prou valentia per garantir que es preservi el català en l’àmbit universitari. Sense política lingüística explícita i clara no ens en sortirem. I ho devem als nostres estudiants.

Meius Ferrés Fluvià

Vocal de la sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació

universitatsrecerca@esquerra.cat

Pau Maza Díaz

Portaveu de la Sectorial d’Educació i Universitats de Jovent Republicà