Comerç Turisme i Consum

Els drets lingüístics de les persones consumidores

Albert Orts
Albert Orts

El Codi de Consum de Catalunya reconeix a les persones consumidores diversos drets pel que fa a la llengua; bàsicament tots ells vinculats a la documentació entesa aquesta en un sentit molt ampli (rètols, contractes, factures, invitacions a comprar, etiquetat...) mentre que respecte a la utilització verbal, (dret a ser atesos en Català) tot i que en principi hi figuraven, una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2017 va fer-los decaure. S’ha anunciat un projecte de modificació i actualització del Codi, en el qual cal esperar que es pugui recuperar aquest dret a l’atenció oral i escrita en català. Per altra banda, el Reglament europeu que regula l’etiquetatge dels productes alimentaris va laminar encara més aquests drets establint que l’etiquetat d’aquesta tipologia de productes havia de figurar en llengua oficial de la UE; per tant, mentre el Català no ho sigui, la utilització del Català en l’etiquetatge alimentari quedarà limitada a la voluntarietat de les empreses.

Moltes persones consumidores i alguna associació van aprofitar aquest reconeixement dels drets lingüístics, i per tant, de les obligacions dels empresaris, per instar a l’administració el control efectiu del compliment de llurs drets. Gràcies aquest impuls, a l’inici dels 2000, (moment en que l’Agència Catalana del Consum estava dirigida per Esquerra) es va provocar un augment més que notori de la presència del català en el món comercial, sobretot pel que fa a la retolació dels establiments, als catàlegs, tiquets, etc. de tal manera que, en aquets aspectes, podem considerar que s’ha avançat força.

Altra cosa diferent ha estat l’etiquetatge. Com ja s’ha dit anteriorment hi ha hagut una limitació molt important derivada del no reconeixement de la llengua catalana com una llengua oficial europea, que ho ha restringit als no-alimentaris. Tampoc ha jugat a favor el fet que les darreres direccions de l’Agència Catalana del Consum hagin dut a terme unes polítiques excessivament tèbies en la implantació d’aquest dret. La realitat actual és que, tret d’alguns productes fabricats per empresaris que tenen un compromís clar amb la nostra llengua, és molt difícil trobar-ne que compleixin amb l’obligació de donar la informació sobre els productes en Català.

Les persones consumidores hem de, per una banda, realitzar un consum responsable en matèria lingüística prioritzant aquelles empreses que van més enllà de les obligacions legals que tenen en aquest camp, i per l’altra, continuar pressionant a les administracions per tal que apliquin mesures encaminades a esmenar l’actuació d’aquelles empreses que vulneren els nostres drets lingüístics.

Els drets que no s’exerceixen s’acaben perdent.

 

Albert Orts

Vocal de la sectorial de Comerç, Turisme i Consum

comercturisme@esquerra.cat