Agricultura Ramaderia i Pesca

Ramaderia, sostenibilitat i sobirania alimentària

Mertixell Serret
Mertixell Serret

La importància de la ramaderia a nivell socioeconòmic i per la seva implantació territorial és incontestable a Catalunya. A molts pobles del nostre país és la única o principal activitat econòmica; suposa 3.027 M€/any i vertebra tots els territoris rurals, conjuntament amb l’agroindústria que hi està relacionada, com els escorxadors (amb 10.200 M€/any) i les fabriques de pinso (amb 4.200 M€/any), esdevenint les activitats motor d’àmplies zones d’arreu del territori. I s’encadena amb l’alta demanda de cereals i lleguminoses, que fa que els pagesos catalans percebin, degut a la proximitat, un preu pel seu producte superior a la resta de competidors d’altres parts del món. Així mateix, la ramaderia permet la creació de moltes empreses de construcció i manteniment de granges, d’indústria agroalimentària, de nutrició, de veterinària, de maquinària, etc.

I la ramaderia a Catalunya s’estructura a partir de dos models, l’intensiu i l’extensiu, que són presents arreu del país de manera diferent, en gran part per l’orografia i la climatologia, i que són complementaris i necessaris pel subministrament de proteïna animal de qualitat a la població, independentment del seu nivell de vida. D’una banda, la ramaderia extensiva permet l’aprofitament d’aquelles terres que no tindrien un alt aprofitament agrícola, bé per la seva orografia i pendent, bé per la climatologia o bé per tractar-se de petites parcel·les on el conreu és difícil de mecanitzar. Dins del model extensiu hi ha explotacions principalment d’oví i cabrum, de boví i també d’equí, que alimenten el bestiar exclusivament de pastures. D’aquestes, n’hi ha que conreen terres per a produir una part dels aliments que necessita el bestiar, com alfals, trepadella o gra, sobretot a les èpoques en que no es pot pasturar, i d’altres que estabulen els animals una part de l’any.

La ramaderia intensiva, d’altra banda, és avui la més estesa i inclou sobretot l’aviram i el porcí, però també el cunícola o el boví. Principalment la trobem a les planes o zones de regadiu, però també a moltes terres de secà, com activitat principal única o complementant altres rendes de cultius. La gran majoria està organitzada empresarialment sota el sistema d’integració vertical, pel qual una empresa, ja sigui privada o cooperativa que disposa de la fàbrica de pinsos i/o l’escorxador, posa els animals i els ramaders aporten les seves granges, el treball i el seu coneixement.

Tant en ramaderia extensiva com intensiva, tenim uns professionals ramaders que han fet els deures, i els continuaran fent, amb totes aquelles normes i mesures que els consumidors exigeixen; com les del benestar animal, bioseguretat, protecció del medi, eficiència de recursos, etc. Per això, des d’ERC tenim clar que no es pot simplificar ni banalitzar cap sistema de producció, perquè la ramaderia és actualment un sector clau per al desenvolupament rural.

Al final, l’important és la professionalitat del ramader. I podem dir que a Catalunya hi ha grans professionals que manegen els ramats en extensiu amb tècniques per evitar l’esgotament de les pastures i que tenen els corrals i els animals en perfecte estat de sanitat i benestar; així com granges d’intensiu molt eficients en l’ús de recursos, molt tecnificades, que tenen un impacte molt menor en el medi i compleixen els requisits de benestar animal.

Als darrers anys, des del Departament d’Agricultura, ERC hem impulsat polítiques per avançar en la solució del greu problema que suposa la contaminació per nitrats, que afecta tant la qualitat del sòl com de les aigües, i que interpel·la tant al sector ramader com a l’agrícola. S’han ampliat les zones vulnerables; s’ha aplicat una moratòria a la construcció de noves granges; s’han implantat a les granges els plans de dejeccions; s’ha implementat una declaració de consum anual de nitrogen, tant en ramaderia com en agricultura, i acompanyant-la amb anàlisis de sòls, etc.

Així mateix, s’ha impulsat i promogut l’economia circular en el marc agrari, amb projectes de tractament de dejeccions i de plantes de compostatge, molts participats pels propis ramaders i pagesos, per a transformar el problema dels nitrats en una oportunitat, retornant-los com adob al sòl i augmentant la capacitat de producció vegetal i de captació de CO2. Totes aquestes mesures que s’estan prenent, i que suposen un esforç més que considerable per l’Administració i pels ramaders, han permès que la sanció que la UE aplicarà a l’estat espanyol per la mala gestió de les dejeccions exclogui Catalunya. Així mateix, es continuarà treballant amb els diferents plans d’ordenació ramadera per a limitar el nombre de caps a les granges, perquè a ERC també tenim clar que no volem macro granges al nostre territori, pel greu impacte mediambiental, econòmic i social.

Com a consumidors hem de tenir clar que qualsevol aliment produït a la UE, i per tant a Catalunya, compleix amb el màxim estàndard mundial de qualitat, no tan sols de seguretat alimentaria sinó també de protecció del medi ambient i de mínima petjada de CO2. Però, cada cop més, hem d’assumir que no podem externalitzar la petjada mediambiental de la nostra alimentació a països tercers. Tenir un sistema alimentari resilient significa, també, no dependre excessivament d’importacions de fora. Això també és tenir sobirania i serà molt necessària en el futur, com ens han fet veure la crisi per la covid i actualment la guerra d’Ucraïna, tant pel propi autoabastiment i bona salut de la ciutadania, com per la sostenibilitat local i global.

Estem convençudes i convençuts que l’estratègia que promovem Esquerra Republicana és important per al sector agroalimentari i la societat catalana, perquè demostrem que es poden fer bé les coses, tot impulsant la sobirania alimentària, la sostenibilitat, la prosperitat i la cohesió social i territorial del país. Per això, hi seguirem compromesos.

 

Mertixell Serret

Diputada al Parlament de Catalunya i vocal de la sectorial d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

agricultura@esquerra.cat