El 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, la qual tractava de preservar els drets fonamentals a tots els països del món. A l’article 23 es diu: “... tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a la protecció contra la desocupació... a la igualtat salarial... i a una remuneració equitativa i satisfactòria per la persona i la seva família...”. Aquestes premisses, que es van signar fa més de 73 anys, en l’actualitat no sempre es compleixen: no tothom té accés al mercat laboral, no s’ha eliminat la bretxa salarial i la precarietat laboral (tant pel que fa a les condicions laborals com els salaris) no ha desaparegut sinó que en períodes de crisi, augmenten.

Una societat cohesionada és aquella que busca el benestar de tothom, combat l'exclusió i la marginació, crea sentit de pertinença i promou la confiança. D'aquí ve que la cohesió social sigui essencial per al desenvolupament de les societats, per a l'estabilitat política i la mateixa democràcia. I ha d’anar acompanyada d’una veritable justícia social, centrada en el repartiment equitatiu dels béns econòmics i socials, assegurant així la dignitat de totes les persones.

En aquests temps d’inestabilitat social i econòmica, on les transformacions avancen amb una celeritat que no té comparació en la història, és imprescindible que el factor treball sigui l’element propulsor de la cohesió i la justícia social. La bretxa social i econòmica s’està eixamplant, deixant una part de la població en situació d’exclusió laboral, una altra en un llindar de precarietat i inseguretat laboral, i una altra en una situació raonable (que avui dia quasi es podria estimar de privilegi, o almenys així ens ho fan creure).

En aquest sentit, els Governs són els responsables d’impulsar les polítiques d’ocupació. En uns moments on les desigualtats més salvatges imperen en el mercat laboral, aquestes polítiques han d’afavorir, per damunt de tot, l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Per aconseguir una societat cohesionada, reduir la població en situació d’exclusió i impulsar alhora la competitivitat de les empreses catalanes, les polítiques d’ocupació són l’instrument clau per facilitar que tots aquells treballadors i treballadores en situació de major vulnerabilitat, i que no han tingut molt probablement les mateixes oportunitats durant la seva vida, puguin pujar esglaons i incrementar la seva ocupabilitat i, per tant, les seves oportunitats.

Només les societats que fomentin la igualtat d’oportunitats, amb una efectiva política de conciliació laboral i familiar, amb uns salaris dignes, i amb mesures per protegir a les famílies més vulnerables, surten més enfortides, més cohesionades i amb més recursos davant els períodes de crisi.

Mingo Meseguer, Marta Massagué i Joan Palou

Sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social

treball@esquerra.cat