Sovint les joves ens sentim a dir que hem de treballar sense cobrar (pràctiques no-remunerades) o sacrificar drets bàsics com el de la informació, l’estabilitat econòmica o la continuïtat en un mateix entorn laboral. Aquesta idea no deixa de representar un sistema neoliberal que ens vol sotmeses. Des de la crisi del 2008, l’Estat del Benestar no ha fet més que deteriorar-se, deixant-nos a les joves en una situació de precarietat que, sumant-hi la pujada de preus actual, arriba a uns nivells històrics.

Les joves hem de tenir dret a Emancipar-nos, construir projectes de vida propis, i tenir assegurades les necessitats bàsiques. S’han de poder generar polítiques públiques d’ocupació juvenil i, sobretot, s’ha de ombatre unes empreses transnacionals i uns oligopolis que vulneren les nostres vides.

La xifra d’atur juvenil actual representa aquest context d’injustícia i d’impossibilitat material de les joves per crear un projecte propi, situant-se al voltant del 30%. Aquesta xifra posa sobre la taula com milers de joves es troben actualment sense feina i, per tant, molts d’ells estan per sota del llindar de la pobresa. A més, queden sense comptabilitzar totes aquelles persones joves que encara no han entrat al mercat laboral però que es troben en situació de buscar feina amb uns requisits d’experiència i de formació impossibles de complir amb la seva jove edat.

La classe treballadora jove exigim un canvi de model productiu que sigui garant dels nostres drets.

Isaura González Cots

Secretària d’Emancipació de les Joventuts d’Esquerra Republicana